vida dificil...

Hola me dic Laia tinc 12 anys i es per aquest fet doncs que no se que fer amb la meva vida.
Ara fa uns quatre dies hem va deixar la persona que mes m'astimava dienme que ja no li agradava tant com avans.
Hem vaig quedar destrossada perque era molt important per a mi... vaig estar plorant a l'hora del pati a la classe i no savia que fer... la gent hem deia que l'oblidés pero es molt dificil... ara ja estic millo pero cada vegada que el veig hem deprimeixo una mica i espero que hem podeu ajudar a obidar-lo
Ara hem va obrir un altre noi vastant guapo, vam estar parlant i hem feia riure i eso pero ara hem deixa els vistos. Hem fa por tornar-me a enamorar perque no bull sufrir
Els meus pares hem van veure plorant i m'han proivit tenir novio. Diuen que només tinc 12 anys i que soc petita. Segurament també pensaras aixo...
Els meus pares hem posen nerviosa a vegades perque quant el meu pare no s'emfada per uns tonteria es per una altra i la meva mare també. El meu germà es un pesat espassa el dia cantant jugant i fent el tonto per amprenyar-me...
Dels estudis no hem puc queixar pero esque ja cansa tant de ESTUDIA! A vegades penso que seria millor si no hagués nascut... ara que no estic tan boja com per a suicidar-me
Llavors estan les amigues que ja no se qui es amiga i qui no...
Total que porto un lio que ja no se ni que fer voldria ajuda
I si ja se que només tinc 12 anys i que soc una cria petita que hauria d'estar jugant amb les barbyes...
BONA NIT

Hola Laia,

Jo també em dic Laia, i sóc psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per escriure'ns.

Veuràs, és molt habitual que en certs moments de la nostra vida tinguem la sensació que tot va malament, però és important que ens posem les ulleres adequades!

Per exemple, crec que aquest noi t'ha fet molt mal, oi? Doncs potser hauràs de dedicar uns dies a sentir aquesta tristor i aquesta ràbia. És important que siguem capaços de sentir emocions i expressar-les. Deixa que passin uns dies sentint-te així, i sobretot, posant DISTÀNCIA, és a dir, procurant no saber res d'ell (on és, amb qui va, què ha fet....). El mínim d'informació possible, d'acord?

Pel què fa a la teva família.... a tots ens ha tocat la família que ens ha tocat i no la podem canviar. De totes maneres pots intentar demanar al teus pares què hauries de fer tu perquè ells no s'enfadin tant, potser així entre tots podeu millorar l'ambient a casa ;)

Finalment amb els estudis crec que et va prou bé, tot i que és normal que a vegades sentis que estàs cansada d'estudiar!

I amb les amigues... també és força habitual que hi hagin canvis d'amistat o fins i tot de moments de complicitat. Que a vegades sentis que sou molt amigues i d'altres que no t'agradi el què fan.... forma part de l'evolució de l'amistat.

Així que, em sap greu, però hi ha algunes coses que hauràs d'acceptar-les ;)

Una abraçada!
www.consultajove.cat

Moltes gracies!!!