Ajuda, tinc bulímia?

Hola,
tinc 16 añys i l'estiu passat vaig fer una dieta amb ajuda d'un professional i em vaig aprimar 9 kg. Realment em sentia molt bé, pesaba 47kg. Però va començar l'institut i l'estrés va fer que mengés entre hores, una o dos llesques de pa. Aleshores va arribar el Nadal i allà em vaig passar, em vaig pesar i pesava 50-51kg i em aig espantar molt. Tenia un pànic terrible a pujar un altre cop de pès i em vaig obligar a seguir unes dietes molt estrictes de xoc durant molt temps, però de tant en tant agafava menjar entre hores mentres els meus pares no estaven a casa. I cada cop ha anat augmentant la quantitat de menjar que menjo entre hores i el meu pes no es meu dels 50kg. Un dia, ma mare va comprar l'últim turró (i això que va passar el nadal) i em va agafar un panic terrible, li vaig dir a ma mare que el llencés i el va llencar, però després es va anar, i vaig acafar el turró de la papelera i me'l vaig menjar TOT, acompanyant-ho amb més menjar. Em vaig arrepentir però moltíssim i vaig buscar per internet com es provocava el vòmit, ho vaig trobar i em vaig dirigir cap al lavavo, pero en aquell precís moment ma mare va trucar a casa perque l'ajudes a pujar la compra. I em va fer molt mal la panxa. Em vaig posar com 3 sipusitoris pero no hi habia manera. I la cosa segueix igual, l'altre dia vaig intentar provocar el vomit un altre cop però no podía, així que ho canvio per esforç extra al gimnàs. Estic molt fatigada i casi no puc dormir, la recla em va boja i no se si és per el que faig.Tinc els intestins que em fan moltíssim mal. Tinc una por terrible a engreixar, m'agradaría pesar 46kg, però es que no ho puc controlar, ho faig tot inconscientment

Siusplau, ajuda i gràcies per llegir.

Hola Silvia! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació, imagino que ho estàs passant malament i que estàs espantada, i em sap molt de greu. De fet, per tot el que expliques és possible que estiguis patint bulímia. Quan algú pateix bulímia ho passa realment malament, la preocupació pel pes i el menjar és constant i dominen la vida de la persona. La bulímia és una malaltia greu, però tot i ser greu es pot curar si la persona demana ajuda. El que has de fer per solucionar tot això que t'està passant és parlar amb la mare i anar al metge. Sé que pot costar parlar amb els pares, però és fonamental que ho facis. Tu no tens la culpa del que t'està passant, i els teus pares tenen dret a ajudar-te, tal i com ho voldries fer tu si ells tinguessin un problema. Confia en ells i deixat ajudar, és la única manera de recuperar el control. Molts ànims i molts petons!! (Si necessites parlar truca'ns a Fundació Imatge i Autoestima: 93 454 91 09)