Em sento buida...

Hola!
Ja porto un any bastant deprimida, trobo que no encaixo amb el meu grup d'amigues (encara que elles són les millors), em sento com una merda... Vull ser millor persona, però no sé com començar. Em sento sola i buida, per això em tallo, em desfoga de tot aquest buit dins el pit que sento. Sento com si el món se m'ensorrés; que em podria morir i tothom coninuaria igual, que ningú ploraria per mi... I a vegades no m'importaria morir-me.
A l'escola poso bona cara a tothom, ja que tots troben que son una noia molt alegre, però, a cas les noies més alegres no son les que mes pateixen?
Bé, el cas és que que puc fer per acabar amb tot això?

Moltes gracies!

Hola Srta. Stilinski,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Primer de tot demanar-te que deixis de tallar-te. Amb aquestes ferides potser disminueixes l'angoixa durant una estona, però forma part d'un cercle viciós i al cap d'un temps tornes a sentir-te malament. Per tant, PARA DE TALLAR-TE!

Si tens la sort de tenir amigues, intenta disfrutar-les! No podem canviar el nostre estat d'ànim d'un dia per l'altre, però sí que podem decidir què és el més important del dia. Per tant, et proposo un joc:

Escriu un diari de les experiències positives del dia. Dedica 5 minuts abans d'anar a dormir a descriure l'experiència més positiva del dia! Pot ser menjar un tros de xocolata, fer mandres al llit, riure amb la teva amiga, fer bé els deures.... més igual, però que sigui positiu i t'hagi fet somriure!

Veuràs com mica en mica, si ets constants, aconseguiràs sortir d'aquesta foscor que t'està atrapant.

Una abraçada bonica!
www.consultajove.cat