Ajuda siusplau

Bé, t’escric perquè crec que necessito ajuda, no sé que fer.
Tinc 15 anys casi 16 i medeixo 1,70.
Des del curs passat que em sento malament amb mi mateixa (amb les meves cames).
Tot va començar des de que vaig deixar el bàsquet l’any passat. El meu pare em deia que no mengés tant perquè m’engordaria (pesava uns 52 aprox), més tard em deia que em mirés el mirall que tenia cel•lulits i allò se’m va quedar marcat, a partir d’aquella frase cada vegada que em mirava les cames me les veia super malament, i quan em venien a veure les meves cosines em deien que m’havia engordat (i como que no ajudava, tot el contrari), vaij començar a menjar menys, a saltar-me apàts i alguna vegada em vaij provocar el vomit, però des de l’any passat (és a dir des de aquesta vegada) no he tornat a fer res d’això fins fa poc (tot i em segueixo odiant quan em miro).
Aquest nadal em feia por engordar de tal manera que a penes menjava torrons i eso, i menjava poquet, i la meva àvia em va dir que menjnava molt poc i que semblava anorèxica ... Evidentment em va fer mal que em digués això.
Passats nadals se’m van acumular coses i em vaig agobiar, i com em seguia veient molt malament de cames doncs vaig decidir “deixar de menjar per aprimar-me” . Els dissabtes el matí anava i vaig amb bici i com torno cap al migdia doncs els i dic que ja he dinat perquè així em puc saltar el dinar.
Fa unes tres setmanes em vaig aprimar uns cinc quilos (de uns 53 quilos a 47 coma algo) en menys d’una setmana. Però em seguia veient malament i els dissabtes a la nit normalment vaig a sopar i a dormir a casa els meus avis, però com allà m’inflen de menjar doncs els i vaij dir que tenia molts exàmens. Però el diumenge vam tenir que anar a sopar a casa seva i em va fer molta ràbia, em vaig sentir MOLT MOLT malament i vaig intentar vomitar (però no ho vaig aconseguir). Aquell moment em va fer adonar-me de que m’estava obsessionant bastant, i vaig intentar parar, però no puc. Vull parar perquè em vull sentir bé, no em vull sentir malament cada vegada que menjo, em vull veure bé (a part ara em veij malament les cames moltíssim i la panxa no me la veij gorda, però que crec que li sobran quilos), i no vull acabar malament; però en canvi no vull, perquè no vull engordar-me, em vull aprimar, em vull veure bé,...
Estic farta de sentir-me com una “merda”, de sentir que no l’importo a ningú, de veure’m i d’estar malament amb mi mateixa, de sentir-me malament cada vegada que menjo, de tenir que contar les kcal de tot, de pesar-me mínim tres vegades el dia, etc . Ja no sé que fer, no sé en quin punt estic, no sé si és només una obsessió o algo més. Que faig per sortir-me’n d’això SOLA, sense tenir que dir-lis res els meus pares (si la meva família s’enterés es “moriria”, enserio no els i puc dir i tampoc ho faré enserio que no puc) m’en vull sortir sola de tot això, com ho faig?
Gràcies per llegir-ho.

Hola laieta14! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació. Em sap molt de greu que ho estiguis passant malament. De fet, per tot el que expliques és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns fan que la persona se senti molt malament amb si mateixa, sobretot amb el seu físic, i l'obsessió pel pes i el menjar dominen la seva vida. Són malalties que poden arribar a ser molt greus, però tot i així són malalties que es poden curar sempre i quan la persona demani ajuda. Sé que vols sortir-te'n sola, però no és possible. La única manera de recuperar el control de la teva vida i sentir-te bé amb tu mateixa és parlar amb els pares i demanar ajuda. Els teus pares t'estimen i el teu benestar és la seva prioritat. I molt important, tu NO tens la culpa del que t'està passant i ells tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. Oi que tu els voldries ajudar si tinguessin un problema? Ells també volen ajudar-te a tu. Sé que costa, però dóna'ls l'oportunitat d'ajudar-te de la forma que necessites. Molts ànims i molts petons!! (Truca'ns a Fundació Imatge i Autoestima si necessites parlar: 93 454 91 09)