No entenc res

(Vull ser anònima) Gràcies per el consultori!
Hola! L'any passat vaig conèixer un noi de la meva edat i mica en mica ens vam anar agafant confiança i ens vam anar fent amics. No sé, crec que a part de l'amitat sempre hi ha hagut com una mena de química rara entre nosatres, bé, potser només per part meva... No és que m'agradi, però si que sempre hi ha hagut un "algu" més. Doncs això, ens vam fer molt i molt amics fins al punt que ara quasi no sóc res sense ell, ja que és un dels meus millors amics. Però des que ens vam conèixer ens hem enfadat varis cops (majoritàriament per tonteries...), i ho hem arreglat cada vegada. Llavors estavem de super bon rollo un altre cop fins que ell començava a passar de mi a la meva cara, ens enfadavem de nou... I aixií succecivament. I així segueix aquest any. Jo no sé què fer, els meus amics em diuen que passi d'ell i que no mereix que estigui allà perdunt l'orgull per ell quan suda de mi. I potser tenen raò. Però jo no puc passar d'ell així com així, m'importa massa. M'ha donat i ajudat moltíssim. I em fa molt mal quan em passa pel costat i ni em mira, principalment perquè no en sé el motiu. Segurament sigui només perquè li rota d'alla sudar de mi i punt, pero bueno. Enfi, que ara portem dos mesos sense parlar, i jo ara també passo d'ell simplement per veure si ell fa algu al respecte, però de moment res. No el vull perdre i menys d'aquesta manera tan tonta. De veritat que estic molt confusa, no entenc res. A part, certa gent m'ha dit que ha estat penjat de mi en algún mment, però no sé. Algún consell siusplau...

Hola!

Sóc la Mariona Busto, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies a tu per la confiança!

A vegades ens discutim per tonteries i que no sabem perquè acaben distanciant-nos de persones que estimem.

Comentar-te que no ens acaba d'agradar que diguis que "quasi no sóc res sense ell", perquè això no és veritat, i crea una dependència cap als altres que no és sana, ja que cedim el control del nostre benestar en l'altre.

El que et recomanem és que parlis amb ell, ja que és l'única manera que teniu de reprendre l'amistat que teníeu. Explica-li com et sents i mireu de quina manera podeu tornar a ser amics com abans. Si hi ha aquesta química rara entre vosaltres que descrius és probable que ell estigui receptiu a parlar amb tu i a escoltar-te. Si el que li passa és que està "penjat" de tu com t'han comentat, potser ell ha volgut posar un mica de distància per tal de protegir-se i no patir. Sigui com sigui, t'animem a que parlis amb ell, però si finalment ell no vol solucionar el vostre distanciament, ho hauràs de respectar. Centra't aleshores amb els teus amics i ja veuràs com amb el temps ho veus tot d'una altra manera.

Esperem que vagi molt bé!

Una abraçada,


Mariona Busto
www.consultajove.cat