Consulta

Hola! Moltes gràcies per la resposta i l'ajuda. (http://www.adolescents.cat/consultori/ampliacio/21670)

Estic intentant veure de canviar coses que no m'agradin i poc a poc anar canviant... Vaig enviar la pregunta a l'apartat d'alimentació, pero encara tinc un dubte... Crec que em seria de gran ajuda algu amb qui parlar sobre com em sento, ja que no tinc amb qui fer-ho, pero no se com dir-lis als meus pares, mai he tingut cap inseguretat ni problema. Com ja vaig dir, faig veure a tothom que soc una persona que crec que no soc, per molt que ho intenti, no puc ni imaginar-me la seva reacció... Estic gairabé segura de que mai parlaré d'aixo amb ningú i espero que pasi sol, pero no passa... Faig veure amb mi mateixa com si no haguès pasat res pero no puc, el meu cap no para de donar-li voltes a tot. Pot ser no es gaire greu ni preocupant, pero el fet de no poder treure'm-ho del cap ja em cansa. Al meu institut hi ha una dona que ens va vindre a dir que si teniam algun problema ella estava allà per que poguesim parlar amb ella i vaig pensar d'anar-hi, el problema es que no se quin és l'horari ni res i li hauria de demanar al meu tutor, i aixó ja és un altre problema... Tampoc puc veure com reaccionaria ja que per ell crec que també soc igual, una noia de bonas notas, que té una família genial, toca perfecte i pot aconsegui tot alló que es proposi.

A vegades penso que per tal d'acabar amb aixó he de fer tot allò que el meu cap vol fer (amb el menjar per exemple) que d'aquella manera algún dia em pasará algo i jo no hauré de ser qui demani ajuda i aixo es algo que em preocupa, a més de que no vull pensar així. Se que es d'idiotas, perque es jugar amb la meva salud i que pot ser ja no em considereu tant intèligent ni capaç, pero no puc evitar pensar-ho,
Pot ser que estic tant de cap a que necessito parlar amb alguna persona que em pugui dir realment que em pasa, o si tant sols soc imbècil, que no miro de millorar jo sola (encara que si que miro de fer-ho, o aixo crec jo).

I bueno, no se ni que he acabat escribint, perque volia dir-te una cosa i al final he acabant dient un altre. No se tant sols si aixó es respon o es una resposta a la resposta(?).

Bueno, moltes gràcies de nou per llegir-me i ajudar-me!

Bona tarda,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per tornar a escriure'ns!

No crec que siguis imbecil, com tu dius, ni que no siguis tan intel·ligent, sinó tot el contrari. Les reflexions i les coses que dius en els teus escrits demostren que ets una persona intel·ligent i amb molts recursos, però això no vol dir que les persones amb aquestes característiques no puguin passar per situacions complicades com la que tu ara mateix ens estàs plantejant.

El millor que pots fer, encara que et costi, és demanar ajuda. Si realment ara veus molt complicat parlar amb els teus pares, pots mirar l'opció de l'escola. Pregunta al teu professor, digues-li que vols saber quins dies està, i si et fa vergonya dir que és per tu sempre pots dir que una altra persona t'ha dit que ho preguntessis!!

El que has de tenir clar, però, és que totes les persones hem passat per situacions complicades, i que tant els teus pares com els teus professors són conscients que al llarg de la vida, tant tu com tota la resta passarem per moments difícils en els que haurem de recórrer a demanar ajuda. Sovint el més valent és el que sap demanar-la i no el qui es queda de braços plegats.

www.consultajove.cat