Violació, orientació sexual i amor.

Crec que ho vaig enviar al consultoria de sexualitat, pero com que encara no he rebut resposta crec que depèn més de psicologia.
Nosé si tot el que explicaré ara té relació entre si, però es la única manera de que "coneixent-me" em puguis donar un consell útil.
Quan tenia 7 anys un noi ami del meu germà gran es va ficar al meu llit i va abusar de mi. Jo vaig borrar aquest record de la meva ment no li ho vaig explicar a ningú i simplement vaig fer com si aquell dia mai hagués succeit. Però va tindre moltes conseqüències en mi. Vaig deixar de portar roba de noia i em comportava com un nen. Suposo que aquesta era la única manera de pensar que això no hagués passat.
Era una nena molt reservaa que no li agradava parlar dels seus sentiments, tot hi així tothom semptr m'ha vist com una nena feliç. La meva mare té una malaltia molt greu, la qual fa que no pugui rebre noticies fortes, aquestes li podrien provocar la mort. Per això ara mateix no li explico el que va passar. I el meu pare té un caracter molt fort (en més d'una ocasió m'ha pegat), i sé que primer em treuria a òsties qui va ser el noi, i després aniria a casa seva a matar-lo, això faria que ell anigués a la presó i no podria amb la meva conciència.
Em pensava que era forta pero amb la notícia de la malaltia de la meva mare, la pèrdua de la meva millor amiga i del únic noi al que mai he estimat i el fet de tenir que veure dia rere dia el noi que em va violar, vaig començar a bomitar, no ho feia aposta a les nits maixecava i sense voler bomitava. Després vaig començar a tallar-me em tallava cada vegada mes fons fins que el meu millor amic em va pillar i em va demanar que ho deixés de fer. Al principi no ho vaig deixar de fer, pero finalment ho vaig deixar per ell.
Estava farta de ser dèbil volia recupera el meu antic jo.
Aleshores va començar la confusió sobre la meva sexualitat, el meu germà es bisexual i sé que si a casa dic que jo també crec que ho soc, es pensaran que ho dic per cridar l'atenció. Em vaig començar a sentir atreta per vàries noies pero també matreien els nois, fins fa unes setmanes que vaig conèixer una noia fantàstica de la qual espero estar enamorada.
M'agradaria que ara que saps mes o menys tota la meva vida m'aconsellesis com superar el fet de la violació, sense necessitat de explicar-los'hi als meus pares. I com aclarar les meves idees sobre la meva orientació sexual.

Moltes gràcies anticipades, ja que m'he desfogat moltissim escribint això.

Hola Mariina!

Primer de tot, moltes gràcies per la confiança. Disculpa el retard en la resposta però hem pensat que et mereixies una resposta que estigués ben treballada.

Et comento:
És impossible que superis tot el que t'ha passat si només t'escrivim a través del consultori. Possiblement, la feina que hauries de fer és una mica més gran i tenim ganes de que busquis ajuda per a estar millor i poder ser tu mateixa.

Entenc que no li vulguis dir a la teva mare ni al teu pare però és important que tu sí que ho treballis. NO sé si tens la possibilitat de demanar ajuda amb algun professional que tinguis al teu voltant.

Si comentessis als teus pares que estàs desorientada (sense explicar res més) i que vols anar a un psicòleg, creus que et dirien que si? Perquè creiem que és important que puguis posar-te en mans d'un/a especialista per poder fer la feina que es mereix aprendre a viure amb el que t'ha passat per poder seguir endavant i viure bé el futur que t'espera.

Sobre la teva orientació sexual et diria que no tinguis pressa, ja s'anirà definint a mesura que vagis creixent. Durant l'adolescència és molt normal tenir dubtes i confusió per això no et precipitis i observa't. SI veus que realment t'agraden més les noies que els nois, o viceversa, o ambdós sexes ja ho aniràs veient amb el temps sense pressa i sense que t'agobiïs.

T'enviem, de part de tot l'equip de psicòlogues, una abraçada ben forta i esperem que vulguis demanar ajuda.

Cuida't!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat