Hola,
A mi el que passa es que amb els ultims tres anys se m'han mort: la mara d'una amiga meva molt pròxima, la filla d'un amic de ma mare que va ser la meva cangur i tenia 20 anys, el marit d'una amiga de ma mare i pare d'una nena de 5 anys que li tinc molt de carinyu, i tinc una molt amiga meva que te cancer i tinc molta por q no es curi Quan jo encara no existia es va morir el germà del meu pare.
Hi ha nits que ploro molt
InterPersonal Data: 19/02/2015 16:31
Bona tarda,
Moltes gràcies per enviar-nos la teva consulta. Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal.
Entenc que et puguis sentir així amb tot això que ens expliques. Dir-te, en primer lloc, que quan vivim aquestes situacions de tant aprop és normal que ens afectin com t'estan afectant a tu, el més important és que sapiguem demanar ajuda quan creiem que la situació ens està sobrepassant i ens afecta més del que nosaltres podem controlar.
Pensa que les pèrdues formen part de la vida, però el que hem d'intentar és posar totes les energies en viure cada dia i cada etapa de la nostra vida.
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
