Problemes amb els pares

Tinc 15 anys, a l'agost en compleixo 16. Estudio i trec bones notes, ajudo a casa, jugo a futbol i m'agrada la fotografia.
Tinc problemes amb els pares, fa un any em van prendre el telèfon i em van castigar molt durament pel fet de que es van assabentar de que ja no soc verge. Al cap d'un temps se suposa que tornaven a 'confiar' en mi i que em donaven una altra 'oportunitat'. Encara no entenc si realment he fet alguna cosa malament, ja que soc jove i he d'explorar jo mateixa el meu cos, i si m'equivoco amb un noi em farà madurar i aprendre per la pròxima, no? Doncs sembla que no.
Aquest diumenge passat em van tornar a prendre el telèfon i van veure una conversació amb un noi que m'agrada on dèiem de quedar per fer-ho, se que per a mons pares es un pal llegir això del meu telèfon, però ja soc suficientment gran per saber que es la meva sexualitat i el meu cos.
Ells em jutgen només per el fet de no ser verge, em miren malament, no confien en mi, em castiguen sense arguments aparents, em diuen que soc una zorra o una puta per fer-ho amb nois, etc.
Ells no confien en mi, i jo en ells tampoc, no em donen motius per fer-ho. No se que fer a casa hi ha molta tensió, amb me mare per exemple avui ens hem dit 4 paraules i ja esta, i amb mon pare estic pitjor, ja que ni tan sols l'he vist i si el veig no parlem.
No se que fer, només soc una noia a la que li agrada cantar, ballar, passar-ho bé, quedar amb nois, riure, jugar a futbol i fer fotos, i ara per ara ni canto, ni ballo, ni estic bé, ni surto al carrer, ni ric, jugo poc a futbol i ja no surto a fer fotos. Estic en una espiral de la qual no en puc sortir sola.
Les meva millor amiga opina que això que m'està passant no es normal, que es massa, que no em poden controlar tant, no em poden castigar per tot, i que no poden tancar-me a casa per sempre..
Gràcies per llegir-me, espero que em contestis aviat, perquè no puc continuar així.. Un petó i gràcies un altre cop!

-Jud

Jud, m'ha encantat llegir el que m'expliques i com ho expliques.

Pels teus pares és normal que se'ls hi faci difícil assimilar que tens relacions sexuals i que pots decidir amb qui te'n vas i amb qui no. Per tant, dóna'ls l'oportunitat de veure que es troben davant d'algú que pren les seves pròpies decisions.

Això que tu m'has explicat a mi seria bo que els hi expliquessis a ells. Tal qual m'ho has comentat per aquí.

Potser ells no voldran parlar amb tu perquè se'ls hi fa complicat, però has pensat en escriure'ls-hi el que m'has escrit a mi? Comenta'ls-hi que tens consciència d'allò que fas? demana'ls-hi que estiguin al teu costat per si els necessites?

Un pas més de maduresa seria parlar-ho amb ells. T'animo i t'encoratjo a que els hi demanis que estiguin al teu costat i que respectin la teva intimitat encara que els hi costi.

Una abraçada ben forta!


Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat