No em sé controlar.

Hola,
el meu problema, si és que és pot dir així (més que un problema és una preocupació) és que em sento diferent a la resta del món. Sé que segurament hi haurà més gent com jo, però tot i així moltes vegades quan estic en grup em sento exclosa o incompresa perquè no m'assemblo a ningú.
Principalment tinc una manera de pensar molt meva, una manera de veure les coses molt diferent, que no s'ajusta a la de ningú. Tinc una visió del món molt personal i sé que ningú veu les coses com les veig jo... m'agrada pensar molt, arribar a conclusions absurdes, sempre intento ser feliç i fer feliç... i és que sí, sóc una persona feliç, però tinc aquesta preocupació que ronda pel meu cap, de mai ser acceptada o compresa per ningú.
Tinc gustos musicals diferents a la major part de la gent que conec i dels meus amics, m'agrada dibuixar (i faig dibuixos molt estranys i psicodèlics) també els meus gustos cinematògrafics són una mica rars. Toco instruments i m'encanta l'art de tot tipus... m'agrada aprendre coses i m'interesso per coses que a ningú interessen... i això em fa sentir rara i malament, i com es sol dir "friki". Sí, sóc mooooooolt friki. Cosa que fa que a vegades la gent se burli de mi.
I no només és això el que em preocupa, la meva major preocupació és que sóc molt sentimental, o això crec. No sé, m'emociono molt mirant pel.lícules romàntiques, drames o quan vaig a mirar una obra de teatre una mica emotiva sempre acabo plorant i emocionant-me moltíssim... i és que no em sé controlar! Sempre haig de dir el que penso i expressar els meus sentiments de la manera més sincera i profunda per sentir-me feta. Sóc massa cursi i romàntica, i sempre estic somiant, i imaginant... sóc massa cursi... i això no em fa estar bé amb la resta del món. També sóc hipersensible, és a dir, qualsevol acte de rebuig, de negligència, de crueltat... encara que no vagi dirigit a mi, em fa estar molt malament, inclús plorar a vegades, i pensar i reflexionar massa (cosa que no és positiva). Trobo que tot m'afecta massa, ploro i m'emociono per ximpleries... sóc massa afectuosa i massa empalagosa, i em costa evitar de ser-ho a vegades. Confio massa en la gent i molts cops m'acaba decepcionant. Sóc molt innocent. No sé què fer. Ningú no m'entèn. No agrado a la gent. Vull canviar, sabeu? però em fa por que si canvio no seré feliç. Perquè el què realment em fa feliç és això, les ganes de viure plenament, la meva sentimentalitat i cursileria que tan odia la gent, però en part això és el que fa que em senti estranya i incompresa. No sé què fer. Què m'aconselleu?? Hi ha alguna manera de curar l'hipersensibilitat? La veritat és que ser hipersensible (un psicòleg ja em va afirmar que ho era) em fa estar malament... però és que no ho puc controlar.
Gràcies pel vostre temps!!! Us ho agraeïxo molt!!! perdó per si m'he enrotllat molt...
Petons!! :)

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs si a tu t'agrada tal com ets i sembla que si doncs ja n'hi ha prou. A vegades és més fàcil no desentonar, però ser autèncitcs ens fa sentir molt satisfets. Aniràs trobant gent qeu comparteix idees i valors com els teus.

Per la hipersensibilitat, docns mira, jo et diría, que primer de tot et treguis la etiqueta. Pot ser que durant un temps hagis estat hipèrsensible, però si això no et fa sentir bé, doncs vinga, a fer feina!
De fet, tots ens hem d'aprendre a autoregular les emocions! Tots!!

Les emocions són positives i s'han d'expressar però hi ha maneres i maneres. Si plores per una peli, potser no passa res i pots seguir plorant, si plores per altres coses en les que creus que hauries de tenir una actitud més activa, pots fer el seguent:

- deixar que surti una estona l'emoció. Plorar una estona però llavors donar-te la ordre de parar i canviar d'activitat. AIxi et distreus.

- Escreiu el que sents.

- Fes exercici. És una bona manera de calmar les emocions.

- Observa maneres en els altres de com ho fan per sentir-se bé després d'un bajon.

- Observa durant el dia quan somrius i quan estàs de bon rotllo i ves escrivint totes aquelles coses que et senten bé. Així podràs repetir-les.

Respecte als altres, obrir-se e´s positiu. Al món no hi ha només gent dolenta! Hi ha gent amb moltes ganes d'estimar i compartir! Estimant és com s'aprèn a estimar, i confiant és com s'aprèn a confiar.

Vés a poc a poc, i obre't a gent amb qui vegis que et vas sentint còmode. Això és un procés. Tampoc cal que canviis si ets feliç així, sinó que sigues una mica més flexible amb algunes situacions. COm per exemple, obre't a nova gent encara que no siguin 100% igual que tu. Al final tots tenim un cor i ganes de compartir.

Si tu t'acceptes, els altres també t'acceptaran.

Endavant

ELi Aulet www.interpersonal.cat