...

Hola, fa temps, com uns tres o quatre mesos, que estic amb un noi que aprecio molt, el problema es que sempre m'ha fet por entregar-me del tot a la gent perquè ja se sap que quan ho fas hi ha la possibilitat de que et facin mal i et destrossin per dins.
Dons bé, ja fa temps que ell te molt clar el voler sortir amb mi però jo m'oposo, em fa por que al cap de res de sortir conegui defectes que abans no havia vist i canvi d'opinió, o potser que es cansi de mi. Crec que podria tenir algo molt millor que jo i que realment es mereixeria algú millor.
Últimament he començat a sentir gelosa i em sento fatal, perquè, realment no hem dona motius perquè em senti així, però pel meu cap no puc evitar pensar que aquest bon rollo que te amb ella, una amiga meva, faria que estigues millor amb ella que amb mi en una relació, que tenen moltes més coses en comú i una amistat enorme i confiança, i això que ens va conèixer a les dos el mateix dia, quan va començar el curs i tothom deia que podria acabar tenint alguna relació amb ella o amb mi abans de que passes lo nostre. Jo mai m'atreviria a dir-li que deixes de parlar amb ella perquè no tinc ni el dret ni tampoc crec que estigui bé perquè si es sent tan bé amb ella no ho puc evitar.
Així que no se que fer, perquè vull deixar de sentir-me d'aquesta manera, gelosa, perquè em sento mala persona i em faig fàstic i també, vull poder tenir la confiança com per valorar-me més i pensar que jo i ell ens mereixem una oportunitat i poder dir-li que si ha lo detenir una relació oficial.
Merci per l'ajuda que dones a mi i tota l'altre gent que la necessita.

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Sento que el qeu ens vols demanar amb aquest email va per la banda de què pots fer amb aquest noi: li dius que si, passes d'ell perquè tens por de que no surti bé, li dius qeu surti amb la teva amiga...etc. Però tot i que això també és una cosa molt important de tu, el que a mi em transmets més és que és molt important que et comencis a mimar una miqueta més a tu mateixa!! Tots ens mereixem estimar i ser estimats! Has de deixar sorprendre't del que la realitat et diu i no del que et diu el teu cap o les teves pors. Vull dir, que veig que les pors tenen massa protagonisme a la teva vida! Les teves pors et fan pensar que no ets suficient, que no et mereixes que ningú t'estimi, i això e´s molt injust per tu mateixa i per la teva vida.

Has de decidir arriscar-te a viure. A acceptar que a la vida a vegades les coses no surten com un vol, però que això no vol dir que tinguem menys valor com a persones, sinó que la vida és així.
Et suggereixo que et llegeixis aquest conte:

El+cor+m%C3%A9s+bonic. El podràs llegir en aquest link. Es diu "el cor més bonic". És un conte que ajuda molt a veure com aturar el teu camí, les teves experiències i la teva vida degut a les pors fa que no poguem viure ni disfrutar de la vida!

Confia en tu. Si caus, et tornaràs a aixecar! El temps, la valentia i la confiança en que tot s'acaba solucionant. Viu per les teves passions i somnis, no per les teves pors! A més, no sempre tut ens la responsabilitat de que una relació no surti bé. Tots dos tindrieu responsabilitats. I si al final no li agrades, tampoc és cap desastre. És dur, sí, però també hem d'acceptar que no podem agradar a tothom.

Cuida't i sobretot enamora't de tu mateixa! Comença a descobrir tots aquelles tresors que tens!

una abraçada

ELi AUlet www.interpersonal.cat