Sentiments confosos

Bé, és una història simple però llarga... A mi m'agradava des de fa MOLT de temps un noi, i aquest no és molt de tenir relacions, per dir-ho d'una manera. La cosa és que tenim molt bon rotllo, fins que ell va decidir fer una aposta de que en una festa del finde passat, es liaria amb mi. Jo no em pensava liar amb ningú per una aposta així que vaig passar una mica d'ell. El que realment em té confosa, és que a la festa, també hi va anar el meu millor amic, que tenim molta confi també saps i som amics desde fa anys, i em va veure trista pel tema de l'altre noi. I em va dir que no estigues trista, i vaig començar a ballar amb ell. Bueno, i jo vaig sentir com unes pessigolles extranyes, era molt diferent de l'altre noi, i em va agradar, i crec que ell s'anava a llançar. Però vaig veure a una noia plorant i em va saber molt de greu, així que li vaig dir al noi que ara tornava, vaig parlar amb la noia, però després no el vaig trobar. Després es va liar amb una altre crec que per que jo no vaig tornar. I el noi que volia fer la aposta em va començar a buscar, fins que em vaig ratllar i li vaig dir que amb perdò per que ja sabia el que volia i que s'anés a pendre pel cul bàsciament. Amb el meu amic seguim parlant igual però amb alguna indirecta. Tots els meus amics em diuen que li tregui el tema de la festa, però jo en part no estic segura per què al cap i a la fi som millors amics i és de les úniques persones que no vull perdre. Què faig?

Hola Anònima,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Més enllà de les intencions que el teu amic tingués a la festa, has de saber què sents tu per ell. A vegades entre l'amor i l'amista hi ha una línia molt fina i és important que sapiguem on ens trobem. Si tens ganes que el teu amic sigui la teva parella, endavant! Podeu aprofitar que s'acosten dies de Carnaval i mirar si hi ha algun altre apropament.... Si prefereixes seguir amb la vostra amistat, haureu de posar fi a aquestes indirectes i deixar les coses clares, és la millor manera que cap dels dos prengui mal per falses esperances.

Una abraçada!
www.consultajove.cat