eieeeeeeeeeei

Hola!^^
Faig aquesta consulta una mica des de la desesperació de no saber que fer, ni que pensar.
Fa quasi bé una setmana que ho vaig deixar amb un noi que "no estàvem sortint" però era una cosa estranya, em vaig cansar d'aquesta situació rara , i com sempre tot era molt ambigu, en comptes d'optar per dir-li el que sentia vaig decidir acabar-ho, ja que ho he passat malament molts cops per culpa seva. Segons ell, i també segons la seva manera d'actuar, penso que li agradava "una miqueta", m'agradaria pensar.. però se'm fa difícil de comprendre que una persona a la que li agrades no vulgui estar amb tu de manera més seriosa. Ho he parlat amb amics i m'han dit que pot ser que ell m'estimi o alguna cosa així, però que no vulgui res seriós, però jo penso que una persona que t'estima de debò es deixa de tonteries i esta per tu no? o no és així?
També dubto de si m'ha estimat o només em tenia carinyo com a un gos.. A més quan li vaig deixar les coses "clares" és a dir, que ja no volia seguir amb aquest tipus de relació, ell es va emprenyar i em va dir coses que em van fer mal, i crec que li va sentar malament, però si em tingués carinyo no s'hagués emprenyat, ni ofès, i ho hagués acceptat, perquè a més el tipus de relació que teníem ell no volia que jo ho fes amb ell no es va "aprofitar" quan ho podria haver fet .A més, volia que jo li digués el que sentia, però com sóc orgullosa no li vaig dir perquè així no se li pugés l'ego ni em fes mal, potser si l’hagués dit o li digués em quedaria més tranquil•la? No sé que pensar, perquè ell m'anava molt al darrere i jo em feia la dura per por a que em fes mal, quasi bé sempre parlava ell.. és molt complicat. I ara mateix el tinc bloquejat al whatsapp i al facebook, potser m'he passat una mica ja que vaig actuar en calent, però tinc por a veure coses seves i enfonsar-me i he optat per fer veure que no existeix, encara que existeix... L'hauria de de desbloquejar?
El problema més gran de tots, és que tenim amics en comú, i ells no ho saben perquè vam decidir no implicar-los, només ho saben els seus amics i els meus però el grup que tenim en comú no, només una amiga meva. Crec que si vaig al grup ho passaré malament i no vull que s'adoni ni ell ni el grup, a més m'estimo molt als meus amics i no vull deixar d'anar amb ells per això, però em fa por la reacció meva al veure'l.. Què podria fer?
Per últim, cal afegir que tinc una cosa seva i se l'hauria de tornar, però no sé si donar-s'ho a ell si un dia quedem el grup d'amics, que ells saben que li haig de tornar aquesta cosa, o potser seria millor que li donés a un del grup i aquest s'ho donés a ell?
Sento molt que sigui tan llarg, però la veritat és que estic molt confosa, i tinc molts dubtes sobre això. Moltíssimes gràcies per llegir aquest totxo de text :). [agrairia que no ho publiquessiu a la secció de notícies, siusplau]

Hola bonica,

Les ruptures no són fàcils i, encara que no tinguessiu una relació seriosa, segurament hi havia emocions i sentiments pel mig. El millor és que et centris en tu mateixa, no intentis endevinar què sentia ell per tu, perquè no aconseguiràs res més que fer-te més mal.

Crec que vas prendre la decisió que necessitaves en aquell moment i que potser no estaveu en el mateix punt per construir una relació sòlida.

Ara necessitaràs una mica de temps per tancar la ferida i deixar que es curi. Si creus que necessites el teu espai, dóna't aquesta distància (ja tindràs temps per desbloquejar-lo!). Respecte als amics de la colla.... doncs és el perill de sortir amb algú de la colla, que si la relació no acaba de funcionar, un dels dos es pot sentir incòmode. De totes maneres, si tots dos voleu continuar amb la mateixa colla, us tocarà acostumar-vos a veure'us habitualment, i mica en mica ja no ho passareu tan malament. Ja veuràs, el temps us ajudarà.

Espero haver-te ajudat!
Laia Sala
www.consultajove.cat