Hola bona tada, sóc una noia i tinc 15 anys (d'aqui res en fare 16), madeixo 1.63 i peso 52kg (amb un mes i pico he baixat 3kg perquè abans pesaba 55kg).
Se que si no menjo puc cure en l'anorexia o això és el que jo he estat sentin sempre.
El cas és que vull aprimar i arrivar als 50kg o una mica menys. No em veig grassa perquè se que no ho estic, però tot i així no m'agrado. Vaig al gimnàs dos o tres cops per setmana (sempre que no tingui molta feina) per tant esport en faig. Vaig estar casi un mes sense menjar xocolata, ni galates amb xocolata ni aquestes coses, però és impossible no menjar-ne així que jo mateixa "intento variar" (últimament no ho compleixo gaire).
He estat pensant i no em penso provocar el vomit perquè em fa cosa, a més nose com em sentire després, així que estic començant a decidir no menjar tant i poc a poc menjar menys. Fa un mes i poc em vaig fer un petit tall al canell (venes), per sentirme millor, i efectivament vaig acabar sentint-me millor (ja ho havia fet tres cops més anteriorment).
Podria ser que aixó anes a més? Que em pasa o que m'esta comensan a passar? Perquè se que les coses que em planejo no són gaire bones, però és per aprimar i sentirme bé.
No és que vulgui ser anorexica, però avegades em donaria igual i preferiria ser-ho, si et sóc sincera...
Us espero, gràcies per la comprenssió<3
Sara Bujalance Data: 08/02/2015 23:15
Hola! Gràcies a tu per compartir amb mi la teva situació. Pel que m'expliques entenc que ho estàs passant força malament. Per tot el que dius és possible que ja estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària, i si encara no el tens, el podries tenir més endavant si no posem solució al que t'està passant. La solució al que t'està passant no és aprimar. Al contrari, la solució al teu problema està en millorar autoestima. Aprimant l'autoestima no millora. De fet, aquesta és la trampa de l'anorèxia. La malaltia vol que et creguis que aprimant tot anirà bé, però mai és així, i mai en té prou. De manera que la solució al malestar que tens és aprenent a valorar-te positivament i aprenent a estimar-te. El que has de fer per aconseguir-ho és parlar amb els pares i els amics. Sé que pot costar parlar amb els pares, però tu no tens la culpa del que t'està passant i ells volen ajudar-te en tot el que puguin, tal i com faries tu si ells tinguessin un problema. Parla amb ells el més aviat possible. Molts petons!!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
