Veuràs, jo vaig a 4t d'ESO i bueno. Mai he destacat per ser una estudiant brillant però tampoc he suspès. A 3r d'ESO vaig fer un "bajón" i quasi totes les meves notes eren 5,6,7 i em van quedar les mates per l'estiu (mai havia suspés cap a l'estiu). Ara a 4t faig la optativa de llatí (epic fail) que sóc incapaç d'aprovar, i al primer trimestre m'han quedat 3. Mai m'havia passat això i m'he passat tot el nadal depre i espantada.
Aquest 2n trimestre l'havia començat bé però acabo de suspendre el primer examen i totes les preocupacions estan tornant. Em fa molta por suspendre.
Sobretot perque els meus pares es sentiríen molt decepcionats amb mi. Vaig parlar amb ells sobre això i la meva mare diu que si arribo a repetir curs es suicida o l'han d'internar a un manicomi. Imagina't la pressió que sento jo!!!
A mi m'agradaria fer batxillerat artístic perque es el meu somni, però es clar. Si a 4t d'ESO suspens una assignatura ja repeteixes i jo ho veig molt negre. Em fa pànic la idea de repetir, i més la de perdre ma mare. A més, tinc moltes ganes de estudiar el que realment vull i la idea de haver perdut un any de la meva vida em destrossaría i crec que no podría aguantar-ho. A més sería una deshonra vinguent d'una familia plena de metges, advocats i professions d'aquestes.
Quan estic a classe em costa molt concentrar-me, i encara que estudi sento que no faig prou i com a molt trec algun 6. Em sento molt presionada,com si se m'acumulessin les coses. Això em fa sentir MOLT CULPABLE, tant que he renunciat a anar de viatge de fi de curs perque no m'ho mereixo. No em malinterpretis, em considero completament normal, em relaciono amb la gent i tinc amigues i això però la ide de suspendre,repetir i això em fa perdre la gana, la son i alguns cops l'ànim. A vegades em dic que puc i em motivo molt, però als 5 minuts ja torno a sentir aquest nus a l'estomac i cada dia es més pesat.
A adolescents.cat sempre dieu que parlem amb algu de confiança i expliquem com ens sentim, però quan jo ho faig em sento encara més presionada i amenaçada. Necessito algun consell o idea del que he de fer per passar aquesta etapa tan complicada. De pas, si algu sap algun consell per estar més atenta a classe i estudiar estaría molt agraïda!
InterPersonal Data: 04/02/2015 17:41
Hola chicaenapuros,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. És cert que a vegades sentim els estudis com una pressió a sobre i que ens poden arribar a aplastar. Però no tot és tan negre!
Primer de tot jo et recomanaria que proposéssis una reunió amb el teu tutor o tutora per plantejar-li les teves dificultats. Segurament et pot orientar una mica millor en les assignatures que et són més complicades. També pots aprofitar i demanar una reunió on hi hagi la teva mare. Així podeu fer un pla d'estudi conjunt entre el tutor, els teus pares i tu, veuràs que entre tots us serà més fàcil trobar solucions!
Pel què fa a estar atenta a classe, jo et recomanaria que prenguessis apunts, que intentis entendre tot el que et diu el professor i si et surten dubtes els pots dir en veu alta o apuntar-los al marge (i demanar-los quan s'acabi la classe). És una manera de portar al dia les assignatures ;)
Però segur que amb el teu professor en trobareu d'altres que et poden ajudar!
Confia en ells i veuràs que entre tots us en sortireu!
Una abraçada
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
