notes, estudis, universitat i economia... no passeu plis ÉS IMPORTANT PER MI

Hola!!

Les meves preguntes estan al final de tot, però abans explico algunes coses, perquè ho puguis entendre, crec que és necessari.

Primer de tot vull dir que les meves notes a la eso eren fatals, suspenia tot. No passava, però m'havien fet bullyng, no em relacionava, era com si no existís, etc. i crec que això té a veure. Tot i així no vaig repetir cap curs.
Quan vaig acabar eso jo no em veia en cor de fer batx, de fet una mestra em va recomanar que fes un cfgm estètica (cosa que no em motivava gens)per més endavant poder fer el grau superior d'educació infantil. Em feia por no superar ni això, imaginat si "estava motivada"...
Vaig seguir les seves instruccions i vaig fer el GM d'estètica. Com em feia por treure males notes i no tenir ni aquest títol, estudiava molt comparat amb les meves companyes. (cosa que actualment també faig).
Aquells dos anys no van estar molt bé... ja que a mi no m'agradava els estudis aquests.. ni és lo que em volia dedicar... però vaig treure bones notes comparat amb l'eso (7, 8..). Això en certa manera em va animar, ja que vaig veure que potser amb esforç si que podria fer el grau superior. Vaig fer el curs pont amb també les mateixes notes (7, 8 algun 5 etc.).
Actualment estic fent el CFGS 2n d'ed. infantil i trec (5,7,8,9,etc.).
Jo mai m'havia plantejat anar a la universitat, no per falta de ganes, sinó perquè no m'hi veia... pensava que arribaria a ser com la meva mare (simplement una ama de casa), realment no suportaria això, però és lo que pensava que arribava.
Ara ja fa un any o així m'he començat a plantejar que m'encantaria estudiar a la uni.
Precisament el que tinc moltes ganes d'estudiar és psicologia. He preguntat i algú em va dir que ha estudiat 9 anys per acabar a on està ara. Ara venen les preguntes (perdó x ser tan llarg):

-Són tants anys? Evidentment m'agradaria especialitzar-me.
-Amb el què té explicat creus que podria estudiar psicologia? (per costar-me tant i això).
-Quina és la millor universitat per estudiar això? És que he sentit veus que la U de Vic té mala fama, i que hi ha llocs que no t'hi volen si vens d'allà, i he mirat notes de tall i la UVIC es necessita 5' algo..., Perquè es necessita tan poc comparat amb les altres?
-En quan a economia a casa meva no anem gaire bé..., el meu pare ni li he comentat la meva idea, perquè algun cop que ho he dit en plan broma m'acusa i m'insulta i s'enfada, ell vol que treballi, i en part l'entenc, ja que m'ha pagat tota la vida tot, ja que mai he treballat. Em fa por la seva reacció (s'enfada molt).
- Per acabar, abans, he comentat que si acabés com la meva mare em moriria (ama de casa), doncs jo mai he treballat... i no sé perquè però em fa molta por, saps treballar? i he portat currículums, estius, però jo per mi que detecten la meva por..., però és que a part, em fa molta por no treballar mai de veritat, o si mai trobo en lo que estudio..., o si tinc que acabar fent esteticista... doncs no seria feliç, tot i que ara tampoc ho sóc..
Ah! I ara tampoc puc combinar estudis i treball perquè vull treure bones notes.

Moltes gràcies si ho heu llegit, i ho sento que és tan llarg...
Què en penses? Em pots respondre els meus dubtes?

Bona tarda,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per la teva consulta.

Psicologia és una carrera de 4 anys, i si després vols especialitzar-te fent algun màster o algun postgrau doncs algun any més. Dir-te, en primer lloc, que el més important és que estiguis motivada i que t'agradi el que estàs estudiant, si és així, segurament si que pots fer-ho, ja t'has demostrat amb els anys que quan estàs motivada i tens clar que vols aprovar, ho pots fer. Per tant, la carrera no ha de ser menys.

Sobre quina és la millor Universitat això no t'ho sabria dir, pots mirar a "foros" o parlar amb estudiants de les diferents universitats perquè et donin la seva opinió. La nota de tall per entrar no té res a veure amb la qualitat dels estudis, aquesta està relacionada amb la demanda que té la carrera. M'explico: si a una universitat hi ha 100 places i es matriculen 70 alumnes la nota de tall serà baixa, però si pel contrari s'hi matriculen 180, la nota de tall serà més alta, ja que com que no poden entrar-hi tots, nomes podran fer-ho els que tinguin les notes més altres. M'explico?

Pel que dius de l'economia, pots intentar mirar de demanar una beca, depenent de la situació econòmica que tingueu a casa potser te la donen. Mira quines beques hi ha i pregunta a veure si pots optar-hi! Si finalment els diners són un problema, sempre pots mirar de compaginar la Universitat amb alguna feina, se que dius que no vols perquè vols treure bones notes, però sempre hi ha l'opció de matricular-se de menys assignatures i d'aquesta manera poder treballar i estudiar sense tenir tantes assignatures i tanta pressió (potser tardes una mica més de 4 anys en poder acabar, però pots compaginar les dues coses, que també està molt bé)

És normal que tinguis una mica por de la feina! Les primeres feines sempre fan por! Tu pensa que ningú ha nascut ensenyat! Això és com el que et deia dels estudis, si vas motivada, amb ganes d'aprendre i de fer-ho bé segur que anirà genial!!

Una abraçada.
www.consultajove.cat