19-09-14

Hola, escric aquesta consulta perquè fa uns mesos, per ser exactes el 19 de setembre d'aquest any passat, es va suïcidar el meu millor amic. Ell es va tirar del terrat de casa seva que es al costat del meu institut.
El dia que va passar va ser al mati a les 8 i jo aquell dia entrava a les 9 perquè convalido. Aquella nit men vaig assebantar per un gruo de whats que parlaven del què havia passat i una amiga que el seu pare es mosso va explicar les caracteristiquea del noi i vaig saber que era ell. Al primer moment no m'ho creia perquè ens coneixem de tota la vida i tenia com molr clar que de una vida de grans junts i tal,despres pensava en que tan se bo m'hagues llevat com cada dia a les 6:45 perquè hagues parlat amb ell a l'hora aquella (perquè ja tenia pensat obri-l'ho per preguntar-li que tal els primers dies de intitut i això). Però bueno al finao ja ho vaig assumir i estic molt mentalitzada i a més jo sóc de ment molt oberta amb la mort que se que es una cosa natural i no sóc una persona que la mort m'afecti molt sentimentalment. Tot i així el fet em va impactar moltíssim i ara quan sento gent parlar de suïsidis sobretot de tirar-se i aquests temes sense voler, em poso a tremolar moltíssim i a les nit totes somio amb ell i no dormo gairé bé.
La meva famíla i altre gent m'ha intentat ajudar palran-me de que el que ha passat és això i que no m'afecti tant i no se ben bé ara com explicar el que em diuen, peró el fet es que això no m'ajuda gens perquè jo en puc parlar amb naturalitat i tot i jo m'afecta sinó que es més una part de mi que no controlo i no m'encaixa amb els meus raonaments racionals. Es podria dir que em sento com que ho tinc totalment superat però en els moments que no controlo els meus pesament i els meus actes no faig res més que reaccions de que encara estic molt efectada
Volia saber una mica l'opino d'una psicologa per saber una mica l'explicació de això que em passa i si pot ser algun consell per què aixo no em passi més.
Moltes gràcies.

Hola anònima,

Em sap molt greu el que t'ha passat, és molt dur viure el suïcidi d'un amic. M'alegra veure que has treballat força el concepte de la mort i que no t'amagues d'explicar el què ha passat i com et sents.

Els pensaments que vas tenir són molt habituals en aquestes situacions, ens apreixen els típics "i si..." i creiem que potser haurien canviat els esdeveniments. El cert és que una decisió d'aquest tipus no es pren d'un dia per l'altre, sinó que s'elabora durant molt de temps, es planifica el dia, el lloc i el moment, en cas de dubtes s'endarrereix.... fins que arriba un dia on no veuen cap més sortida. I els que quedem... només podem respectar la seva decisió.

Deixa que surti la teva tristesa, la teva ràbia i també el teu dolor. Deixa que els teus sentiments vagi sortint. És molt natural que tinguis somnis on hi apareix, que tinguis moment on sentis que no pot ser veritat, que d'altres estones estiguis trista.... forma part del procés d'acceptació de la mort. No tinguis pressa en voler superar-ho. Deixa que vagi fluint, respecta't aquestes estones. Si ho necessites i et ve de gust, pots escriure-li notes o una carta, t'ajudarà.

Una abraçada molt forta!
Laia Sala
www.consultajove.cat