Hola, tinc 16 anys i des de petit he pensat que els meus pares tenien una relació sana, amb altibaixos però sense problemes greus. Però fa un parell de setmanes, anant a visitar uns familiars, el meu pare es va enfadar molt perque sortiem tart de casa. Vam agafar el cotxe i es va posar a cridar-nos, i la meva mare li deia que parés i es van posar a discutir. Jo i els meus germans estàvem a la part de darrere del cotxe, sense dir ni fer res. Jo estava convençut de que tindriem un accident, perque el meu pare conduïa bruscament, sense fixar-s'hi gaire. La meva mare li va dir que parés el cotxe, que volia baixar, i ell li va dir que no. Llavors, ella va amenaçar amb obrir la porta, i ho va fer. No vaig poder evitar cridar, demanant-los que paressin i que tanqués la porta, i que parés el cotxe. Quan finalment van parar el cotxe, la meva mare va baixar i seguien discutint, ella des de fora. Jo vaig sortir del cotxe, i el meu germà petit també. Vam marxar uns metres. Jo estava molt espantat, i el meu germà petit tremolava. Els meus pares cridàven, i des d'un camp de futbol la gent ens mirava sense fer res.
El meu germà gran els va parar, i quan van parar vam tornar a pujar al cotxe i vam seguir.
Des de llavors, em sento malament amb mi mateix. Les relacions amoroses m'espanten, la sexualitat em fa agafar ansietat. Hi penso i no puc evitar hiperventilar. I a la mínima que els sento cridar m'agafa molta ansietat i intento no plorar, però és impossible. Odio les coses que crida el meu pare, i com respon la meva mare.
No sé si hauré de tallar amb el nòvio.
Se'm passarà? A vegades penso que voldria que es divorciessin i no es tornéssin a parlar. Però en fa molt poc, d'això. Potser és només que tinc el record recent.
No vull seguir plorant sol a la meva habitació, intentant que no em sentin i ofegant-me contra el coixí.
InterPersonal Data: 28/01/2015 18:08
Hola! Sóc l'Eli Aulet. psicòloga d'Interpersonal.
Ostresm quin greu! Doncs vàreu haver de viure una situació força desagradable. Entenc que estiguis tris i decepcionat.
Primer de tot, dir-te que , com dius, els relacions a vegades tenen moments en que fan aigues. No vol dir que s'acabin però si que s'ha de posar fil a l'agulla.
D'altra banda, no t'espantis ni corris a prendre decisions que són més fruit del susto que portes dins i l'angoixa d'aquests dies, que no pas de que vulguis fer-ho. Em refereixo a quan parles de tenir por de les relacions, o de la sexualitat. Tots n'hem d'aprendre i les relacions són molt positives i boniques a mesrua que anem aprenent estratègies per aprendre a discutir i superar els moments de crisis.
El que podeu fer és parlar tu i el teu germà gran i el petit de com esteu. Potser els teus germans també estan una mica moixos aquests dies. Parlar us pot anar bé. pots intentar-ho, a veure si en tenen ganes...
llavors , jo també parlaria amb els vostres pares. Tots junts ( si el teu germà petit és molt petit potser ell no) podeu explicar-els-hi com us sentiu i que no us agrada que discuteixin davant vostre, que enteneu que a vegades les aprelles es discuteixen però que us vàreu espantar molt l'altre dia, i que preferiu que mirin d'arreglar-ho ells sols i d'una altra manera.
Sinó també els hi podeu escriure una carta tots junts on digui això.
Deixa passar uns dies, veuràs com et vas tranquilitzant.
una abraçada
Eli Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
