Hola Marta,
Crec que se t'han ajuntat un munt de coses i que sents que t'ofegues. A veure, anem a pams:
- La relació amb la teva mare. És natural que els pares comencis a demanar més responsabilitat a casa, que necessitin la vostra col·laboració i, sobretot, que entre tots intenteu portar la casa. Crec que seria convenient que parlis amb la teva mare i negociéssiu una mica. Tinc la sensació que la teva mare necessita la teva ajuda i que tu li vols donar, però potser no saps com fer-ho, oi? Doncs parleu-ne!
- Quan us discutiu, el millor és no cridar. Si sents que pots perdre els nervis, agafes aire i tranquil·lament li dius a la teva mare: "mare, ara no puc parlar, en parlem quan estigui més tranquil·la, al vespre/demà". Pren-te aquesta estona com un temps mort per calmar-te. Però sobretot, n'heu de parlar després! És importantantíssim que les discussions no quedin a l'aire. Que se solucinin, encara que sigui al cap d'unes hores.
- Pel que fa a la relació amb el teu pare, també hauràs de buscar la manera de millorar-la. És el teu pare i estic segura que té ganes de tenir una bona relació amb tu. Haureu d'intentar trobar la manera que tots dos estigueu bé l'un amb l'altre.
- Per últim, si sents que no acabes d'estar bé i no pots anar a un psicòleg, et recomano que en parlis amb algun adult amb qui tinguis confiança. Pots parlar amb la teva cosina, amb la teva mare o fins i tot amb el teu tutor o tutora, estic segura que t'ajudarà més del que et penses!
Una abraçada
Laia Sala
www.consultajove.cat