No es just!!!!!

La meva vida sempre ha sigut una merda i no se que fer, quan tenia 6 anys el meus pares es van separar i la meva germana gran que tenia 9 anys la van enviar al maricomni i després a un centre d'acullida amb mi (on els nens grans em pegaven) i la meva germana petita, no podia veure els meu pares però després d'un any allà ens van treure i em van portar amb la meva mare i la seva parella. Ell, quan no volia fer algu com anar al cau m'agafaba del braç i m'arrestrava per terra molt fort. Amb el meu pare només el podia veure cada dos setmanes dos hores. Després cada una, fins que els meus pares tinguesin custodia compartida menys la meva germana que no volia ni veure al meu pare igual que la mava mare. El meu pare es va casar amb una dona que tenia dos fills que són uns mimats que ho tenen tot i per el menjar de la meva madrastra he engurdat 9 kilos i ara estic gorda i sempra tinc la panxa inflada. Ara la meva germana gran esta amb la custodia completa de la meva germana gran, a ella li estan venin depresions i s'ha de prendre pastilles i te desmallos. Li pasa perque la meva mare diu que ya no te carrec d'ella perque no te la custodia i l'estan a punt de treure del baxillerat perque la meva mare no el paga. A on em sentia feliç era amb les amigues però ara ens em separat en dos grups.
Jo sempre que plorava em deia a mi mateixa: Si ara em pasa algu malament després em pasarà algu molt bé que em fara estar feliç. Pero no es veritat perque encara no m'ha arrivat aquella cosa bona que em fa estar feliç :(

Hola! Sóc l'Eli AUlet. psicòloga d'Interpersonal. Entenc que et sentis en un moment tan confos. Si el pilar de les amigues era on et senties feliç i ara ha passat aquest distanciament, és natural que això t'hagi entristit.
Evidentment no has tingut una història familiar fàcil. Ets una persona amb un passat que, tot i que no t'ha portat molts regals ni moltes alegries (algunes segur que si, com les amigues i altre gent que segur que t'ha recolzat), t'ha portat molts aprenentatges per tirar endavant amb la vida i perseguir aquells valors que realment són importants i ens fan feliços. Per exemple, el valor de l'esforç per construir una vida com volem, el valor de ser resistent i tirar endavant tot i aquestes circumstancies, etc.

Potser la vida no et dóna regals tot i el passat. Però potser no es tracta de que sigui al vida la que t'aporti regals, segurament si mires dins teu trobaràs l'energia i la força per crear-te ut els teus propis regals. Per exemple, alguna amiga amb qui confiar, uns estudis que et portin a preparar-te per tenir una feina i oportunitats, els teus projectes i hobbies que poden omplir el teu dia a dia, etc.

Si lluites per estar satisfeta del teu dia a dia, veuràs com ets capaç de construir a poc a poc la vida que tu vols!

Dóna't uns dies amb les amigues i disfruta d'aquelles amistats que tens tot i la separació d'ara mateix.

una abraçada

ELi Aulet www.interpersonal.cat