Millors amigues

La meva millor amiga sempre que discutim o que li dic que no a alguna cosa, s'enfada i hem solta que mai faig res per ella, que no m'importa, que no l'ajudu en res i que sóc una egoista. El cas és que si que faig coses per ella, l'ajudu en els deures, al cole, en exàmens, l'ajudu en tot el que puc, li donc consells... Però ella sempre diu que no faig res per ella. Per què no valora tot el que faig i només valora el que li dóna la gana?

El cas és que sempre hem diu que vo deixar de ser la meva amiga i coses així i és que jo ja no puc més. És que em mata, em consum i no aguanto més. Jo m'he tragat 32758293 bronques i he superat els meus límits per ella, perque sóc incapaç de dir-li que no vull ser la seva amiga, perquè el fet d'imaginar-me una vida sense ella hem pot, i per això arribaré molt més lluny dels meus límits, fins a l'infinit, si la recompensa és poder estar amb ella.

Es veritat que sóc una persona molt i molt complicada, per exemple, moltes vegades, un 80% de les vegades que hem diu de quedar els divendres ella i la meva altre millor amiga (som 3) gairebé sempre dic que no, perquè no ho se, sincerament, però perquè no hem ve de gust o prefereixo quedar-me a casa fent coses meves o relaxant-me.Tot i això, milions de vegades he sortit amb elles quan jo no volia, per elles. I és que pf.. no puc més. No se que fer. Haig de dir sempre que si? En el meu passat sempre deia que si a tot i la cosa no hem va anar bé.. Ara és veritat que dic més que no que no pas si... però moltes vegades dic si.

I és que ja no se que fer, ni que dir, ni que pensar, ni qui sóc jo. No se res.

Bona tarda,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per la teva consulta.

Has mirat de parlar amb la teva amiga i explicar-li com et sentis? És normal que de vegades ens costi parlar i dir les coses, o ens costi dir que no. Però el primer pas ja el tens fet, que és adonar-te de què això no t'ajuda, sinó tot el contrari, i que per tant, l'única solució possible és que a poc a poc vagis fent petits passos per anar-te demostrant que sí que ets capaç de fer-ho.

Moltes vegades aquestes dificultats venen perquè tenim pors, i l'única manera de superar-les és, com hem dit, anar fent petits avenços que ens demostrin que darrere de parlar les coses no hi ha conseqüències tan dramàtiques com les que nosaltres ens imaginàvem. Pensa en el que vols per tu, i a poc a poc vés fent coses pensant en el teu bé, i no en el bé dels altres.

Molta sort
www.consultajove.cat