Confosió TOTAL (És molt llarg)

Hola! Sóc una noia de 13 anys i estic feta un embolic.

De pepita a primària hi havia un nen que era el “popu”, el guapo... I totes les nenes li anaven darrere menys jo. Ell sempre em feia la vida impossible, m’insultava, i posava a tot el món en contra meva, per això jo l’odiava amb tot el meu cor. Un dia les amigues em van preguntar que si em molava i els i vaig dir que no, elles no s’ho creien perquè els hi semblava impossible no estimar-lo, llavors jo els hi vaig que em semblava guapo però que no l’estimava (la veritat). Però elles van escoltar malament (HIRONIA) i li van dir que jo l’estimava, ell com es tan “majo” i tal va anar amb els seus dos millor amics i em va pegar... si, si a primària em va pegar, fins acabar aquesta no em va deixar tranquil•la.
Total que sempre ens em portat malament però a l’ESO relació coordial, fins que a principi d’aquest curs no sé perquè em va parlar i llavors a mi em va caure bé i li vaig contestar, ens començàvem a suportar i vam estar un temps bé, rient i tal, em donava copets, miradetes,... llavors la gent que no sap res però es creu que ho sap TOT, va començar a dir que al final acabaríem junts, que tontejavem mol, etc... Aqui va començar tot.... La gent va començar a parlar-me d’ell a totes hores i m’explotava el cap.... Em sortia el seu nom fins a la sopa.
Jo, sincerament vaig començar a pensar que l’estimava, contradicció total perquè jo no vull estimar-lo ja que no vull que em torni a fer el que em va fer... que per ho vist ell o no s’enrecorda de res (cosa que m’extranya) o es fa el tonto (Lo mes segur)... I que , diu que l’importo, es perocupa quan ploro i tal.
VAIG DECIDIR OLVIDARLO, vaig borrar el seu num del telèfon, vaig estar super borde amb ell, i ell es va picar amb mi perquè estava borde, però nomes volia que tot fos com abans. Llavors amb una amiga meva vaig parlar i vai adonar-me que ell no tenia la culpa de res i que era millor deixar la relació neutre; no parlàvem, però cada cop que ens trovavem ens quedàvem miran com dient “Que esta passant? Per que estem així?” I el passat dimecres va tornar a fer-se notar perquè li seguís el rollo, cosa que no faig i l’ignoro. Pero algo dins meu em diuu que no vull això. Estic confosa total. No sé que fer. Ahh sii se’m oblidava ELL TE NOVIA però si no m’enrecordat fins ara us asseguro que tenen una relació d’amics, només que s’atrauen físicament i es mengen la boca i JA ESTA no hi ha sentiments enlloc.
Això de no aclarir-me em fa que estigui fatal i he plorat moltíssim i m’agobio moltíssim. Enfi... que ho passo extremadament fatal.
Millor oblidar-lo? O estimarlo encara que faci mal?
Haig de dir que jo no vull ser una més. No vull ser una més de les que li va darrere i ell no li fa cas.

Necessito resposta, no puc més. Gràcies.

Hola anònima!
Pel que veiem aquest noi tha fet patir en més d'una ocasió. I això, evidentment, no està bé.

Algú que t'estima no t'ha de fer patir sinó que t'ha de fer somriure i estar bé. És molt possible que ara estiguis confosa i no sàpigues ben bé què sents per ell... et faré una pregunta:

Creus que et convé aquest noi?

Si la resposta és si i, a més, t'agrada... intenta parlar amb ell i explica-li com et sents.

Si la resposta és que no et convé... et recomano que intentis oblidar-lo ja que algú que no et convé no es mereix estar al teu costat!

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat