Hola, no posare el meu nom per si acas perque no se si algu mes pot veure aixo. Jo ja vaig a un psicoleg, però quan parlo amb ella, al tindrela al devan s'hem fa molt dificil expliacar bé les coses, potser explicar-ho aqui no hem serveix de res, peró no se on mes anar. El meu problema es familiar, amb la meva mare especificaemnt. Ja se que no entendres amb els pares es algo normal amb els adolescents, però no son els tipics problemas els que tinc jo. Els meus pares es van separar fa 3 anys i jo vivia amb la meva mare, fins fa uns tres mesos que vaig marxar de casa i vaig anar a viure amb el meu pare, ja que desde que els meus pares es van separar la meva relacio amb la meva mare e anat a pitjor. Jo dic que no la culpo per la separació, pero avegades penso que el meu subconscient si. No se si es diu aixi, però bueno. El cas es que ara veig molt poc a la meva mare, i començo e enrepentirme de tot el que li e dit i el que li e fet desde que es van separar. La meva psicologa em diu que haig de canviar lactitud i fer un esforç per intentar que la nostra relacio canvii, però jo penso que no soc la unica que haig de posar-hi ganes. Entre la meva mare i jo hi ha un rencor i una tensio molt gran, i per mes que vulgui canviar les coses cada cop que ens veiem ella fa algun comentari sobre coses del pasat, i aixó a mi em posa molt furiosa. Soc una noia molt violenta i perdo le control molt facilment. Per facilitarte les coses i ferte saber el que bull saver exactament t'ho resumire en una pregunta: Que hagi de fer per controlarme i no deixar que els records del passat m'influeixin?
Elena Crespi Data: 21/01/2015 16:43
Hola!
Doncs realment els records del passat influeixen i no hi podem fer res per evitar-ho. Pensa que construim el nostre present i el nostre futur en funció del que hem passat anteriorment.
El que sí que pots fer és intentar aprendre d'allò qe t'ha passat. Per intentar controlar-te pots donar l'oportunitat d'entendre que les coses que us han passat a casa poden ser una oportunitat d'aprendre i millorar.
Dius que t'arrepenteixes de moltes de les coses que li has dit a ta mare... ella ho sap? Potser és difícil dir-li personalment perquè si ella et retreu coses del passat, la conversa pot ser difícil però et convido a que facis una cosa: no podràs controlar-te si no comences a resoldre allò que et fa descontrolar... per què no comences per escriure tot allò que voldries dir-li a ta mare? Et proposo una cosa:
1. Escriu una carta adreçada a ta mare (no li enviïs). Només escriu aquelles coses que et vingui de gust comentar-li.
2. Torna a agafar la carta i llegeix-la quan hagin passat uns dies. Reescriu-la de manera més calmada.
3. Uns dies més tard, tornes a llegir la carta que has repassat i intenta esscriure-la de nou amb un to més suau, encara.
Aquesta 2a revisió de la carta li pots enviar o donar-li i convidar-la a que et respongui per escrit ja que sembla que enpersona perdeu una mica els nervis i us serà difícil parlar.
Què et sembla? Aquesta és una manera de començar-te a controlar. Escriu, relegeix i reescriu.
Una abraçada!
Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
