Tinc 12 anys i començo l'adolescència, sóc alta i hi ha gent que es riu de mi, cada cop penso més en que per aquest fet hem quedi sense amics, perque hem costa trobar un amic de veritat, aquell que sempre estigui al teu costat, li expliquis els secrets, puguis contar amb ell... Aquest any al institut he conegut gent nova, i crec que estic trobant la amiga de veritat, de fet són dos, pero pel tema de l'autostima penso que mai ho aconseguire.
Per altre part hem sento molt insegura en la meva vida i peno que cada cop es pitjor i voldria ser una altre persona, i crec que aixó no ho hauria de pensar pero es la veritat.
Que faig?
La veritat que estic d'acpord amb tu que aquests pensaments no t'ajuden gens ni mica! Hauràs de canviar-los i començar a no fer-els-hi cas! Com es fa? Doncs no quedan-te amb ells quan et passin pel cap.
Es tracta de que et comprometis a que observis tots els tipus de pensaments que tens al cap i eliminis tots aquests pensaments t'han negatius i iireals. Els pensaments no són la realitat, el que passa que si ens els creiem pot acabar pàssant que es transformin amb realitat.
Estratègies que tens: fes una llista de les teves qualitats, escriu-te una carta a tu amteixa de valentia pels dies que estiguis tris i 3 i molt important, cada dia recull proves de moments en que estiguis contenta, passi alguna cosa positiva, algu faci alguna cosa per tu, tu facis una cosa per un altre, etc. Agafa proves (per exemple, una pedra o una fulla si estàs al carrer o al parc, un petit objecte com un guix de la pissarra si ets a classe, etc) i les guardes a una caixa on tinguis els teus records dels moments felços de cada dia.
una abraçada
ELi Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
