porfa porfa porfa contesta , estic PREOCUPADA

Hola!!
Si us plau necessito resposta...
A veure per on començar... sóc una noia que no m'ha anat molt bé la vida...
Fa temps que la meva relació amb el menjar és rara... no sé què em passa... perquè jo sé que no és res greu, perquè no he deixat de menjar i només m'he provocat el vòmit uns quants cops, però cada 2x3 estic intentant fer dietes, després una temporada torno a menjar "normal" més o menys, vull tornar a fer dietes..., no estic bé..., em preocupa molt el pes.. havia arribat a pesar 80 kg, faig 1'70 i fa no molt pesava 63'5... però aquestes festes m'estic tornant a engreixar... i peso 67kg estic molt molt molt molt preocupada... Em fa moltíssima por tornar a estar com abans, i també vull treure la panxa que tinc...voldria pesar 60kg.. Hi ha dies que no m'hi rallo gaire, però quan m'hi noto jo i després la bàscula em confirma... doncs em rallo moltíssim... És que m'obsessiona tan el menjar que faig atracons tot sovint de menjar... i no sé ja intento no quedar-me amb gana... però si no em quedo amb gana em sento fatal x menjar tant...
Això de que pesava 80 t'estic parlant ja d'uns quants anys enrere, per tant, porto temps que em preocupa tot..., però els primers 10 kg els vaig perdre amb un metge de manera correcte als 15 anys.
Jo sé que no és res important, és a dir, que no tinc cap trastorn alimentari... és impossible... perquè estic anant amb la psicòloga i em fa apuntar tot lo que menjo i tot i em diu que menjo bé, però tampoc sap la quantitat.., bé fa poc que vam començar amb això, i ara m'ha fet fer una nova cosa, però a mi em preocupa perquè si ser que no és cap trastorn alimentari per què em passa aquesta preocupació? i per què tinc tanta tanta ansietat?
Per cert, tinc 20 anys (sóc del 1994, però no ho he posat l'any real pq volia que em contestéssiu perdó)i tampoc és gaire normal que a la meva edat em passi aquestes coses, no? perquè en principi no estic a l'adolescència, no?..

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació. Primer de tot, els problemes relacionats amb el menjar i la preocupació pel pes no tenen edat. Ens els trobem en persones de totes les edats (des dels 10 fins als 60 anys), el que sí és habitual és que comencin a l'adolescència, i un cop han aparegut acompanyen a la persona fins que se'ls troba solució. I tampoc no cal "deixar de menjar" per considerar que hi ha un problema. Si és una cosa que a tu et fa patir i t'ho fa passar malament, se li ha de posar solució (hi hagi trastorn o no), ja que no és necessari que pateixis, al contrari, el que et mereixes és sentir-te bé. L'alimentació està molt connectada amb les emocions. Molts cops l'ansietat, la tristesa, etc. alteren la forma de menjar, i per això és molt important que li expliquis tot el que et passa a la teva psicòloga, de cara a que treballeu a la teràpia totes les emocions, sentiments, etc que estan relacionades amb aquesta situació. Sent sincera amb ella, et podrà ajudar com ho necessites, esbrinant què hi ha al darrera d'aquesta ansietat i aprenent a manegar-la. Molts petons!!