Obssessionada amb ell B

Hola, soc una noia de 17 anys i durant 5 anys e estat buscant l'amor i am els qi e estat man fet moltes putaddes, s'an aprofitat de mi, era com una joguina, i man fet mol mal psicologicament i sempre "menamorava" del meu milllor amic i llavors començava a dubtar dels sentiments i llavors passat els anys e conegut a un noi qe es totalment al contrari a tots, es vergonyos, timid, em respecta, em valora, em diu k soc unica, no es fixa en les demes, etc...m'estima de veritat i es la primera vegada k n dubtu dels sentiments i me enamorat per primera vegada de veritat! al seu costat se qe es l'amor i els dos ens estimem moltissim ima demostrat k nn pot estar sense mi i jo sense ell tampoc. Pero i aun petit problema...que al aver passat tants anys fenme mal a mi matexa i k magin fet tan mal i ara trobar unnoi axi k ja n dubti de re..dns me obsesionat am ell i si a de sortir al seu poble (k es al kostat dle meu) am els amics em fa cosa, peqe en el seu poble i a una noia mes petita k jo ke fa uns uants anys sagradaven bn ell no massa pero ella li agradava ell i jo al menysvalorrme tant pq tinc autoestima per els terres pq tmb soc mol insegura per totes les coses k man dit els ex, dns em poso nerviosa si surt pq pnso ke si una tia li diu algo i es guapa mes k jo ptsee nira am ella encara k ell em diu k n ia ninhu mes guapa qe jo i que mai em faria mal ni mai em deixara ni re de tot axo!pero a mi man fet mol mal i em costa i tinc una por enorme a perdrel..i nose qe fer enserio,..intento no estar tan obssessionada am ell i no controlarlo tant pero mes impossible n fero i n magrada ser axi pero esqe es inevitable..peq realment me lestimo mol i ara matex k stik escrivin axo em tremolen les mans i les cames pq em poso mol nerviosa...

Merci!!

Bon dia,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Primer de tot, moltes gràcies per la teva consulta.

Entenc que et puguis sentir així, que tinguis por de perdre'l, però has de ser conscient que aquesta situació no et porta cap benefici. Ni a tu de forma individual, ni als dos com a parella.

Et recomanem que cada vegada que et vinguin pensaments com aquest intentis parar-los. Intenta deixar de pensar i fer alguna activitat que et distregui (anar a córrer, per exemple). Després, al cap d'una estona, segur que pots pensar sobre la situació de forma més realista. Sovint quan ens sentim així tendim a pensar en el pitjor, i un pensament ens porta a un altre, fins que al final, fem de res una catàstrofe. És per això que et recomanem que paris els pensaments, que no deixis que aquests prenguin el control.

Quan estiguis més tranquil·la pots parlar-ho amb alguna amiga, o amb la teva parella, per a què t'ajudin a tocar de peus a terra i a recordar que per molt que en el passat hagis patit i t'hagin fet mal, ara, pel que expliques, no tens motius realistes per pensar que tornarà a passar.

Carlota Portabella

www.consultajove.cat