SOL VULL SER FELIÇ!!

(perdo per les faltes)
Tinc 14anys i peso 46 kg.Abans quan anava a primària ni em fixava en el meu cos. Va ser al entrar a l'institut quan la gent em va començar a dir calavera, anorèxia, espagueti vamos de tot. Em sento mol mal, molt. Quan estic sola em miro al espill i penso: tia k tampoc estas tan mal, quels fotin a tots, a viure la vida!!
però al arrivar a l'institut i vec a les meves amigues tan perfectament perfectes em deprimeixo i mentren ganes de fugir i desapareixer. E provat de tot, de tot, e estat mesos menjan super sa , fen exercici... pero hi ha un moment k al no veure que agafo pes o deixo. Mentren ganes de plora i de poder dormir sense pensar en el meu fisic. Gràcies per ajudarme a mi i a totes les altres persones que com jo no estem en pau amb el que som. bon nadal<3

Hola AAS18! Passa dels comentaris que et facin els altres. El teu cos és cosa teva, els altres no n'han de fer res. Ningú té dret a fer-te sentir malament per com ets (per dintre o per fora), així que permetis que ningú et faci sentir malament per com és el teu cos. A més, la gent que es dedica a ficar-se amb els altres ho acostuma a fer perquè se sent insegura i el que volen, inconscientment, és que els altres també se sentin insegurs. Així que no deixis que les inseguretats dels altres et facin mal a tu. El més important és que tu sí et sentis bé amb tu mateixa i el teu cos, i si quan tu et mires et veus bé, quedat amb això. També t'anirà bé parlar amb la família i els amics sobre com et sents, ells t'ajudaran a estimar-te a tu mateixa a través del seu afecte. I recorda que el que també és important, tinguem el físic que tinguem, és menjar equilibrat i fer esport per tal de mantenir una bona salut. Molts petons!!