Tinc por

Soc una noia de 17 anys, i ja fa dos anys que no m'agrado em veig gorda cada cop mes. Medeixo 1,70 i peso 52k. Avegades m'entren atacs de gana/gula i potser em menjo una bossa de patates sencera però despres em sento plena, culpable i vaig al lavabo i alla vomito, realment, el moment de vomitar es molt desagradable: l'acidesa, el mal olor, el canvi de sentit dels aliments, però ara ja m'he acostumat i de fet, ho faig com alguna cosa normal. Un cop una amiga em va veure (vaig anara a dormir a casa seva) i m'intenta ajudar: no deixa que despres de dinar estigui sola, em controla tot el dia amb el whatsap i a vegades m'enfado amb ella. Ara estic reduint el meu problema però tinc por de no poder acabar amb ell totalment. Què em recomanes necessito ajuda i ho se. I no puc parlar amb els meus pares perque son els senyors perfectes i enlloc d'ajudar-me m'enfonsarien mes. Tinc moltissima por de mi mateixa.

Hola Ventafocs! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació. Per tot el que expliques es nota que fa temps que ho estàs passant malament i, de fet, és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Els trastorns de la conducta alimentària són malalties greus, que fan patir molt a la persona, i que a mida que va passant el temps cada cop és més gran el patiment. Sé que és difícil parlar amb els pares, però ho has de fer perquè t'han d'ajudar. Tu NO tens la culpa del que t'està passant, et mereixes ser feliç i els teus pares tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. Quan els hi expliquis es podran posar tristos, nerviosos o potser s'espanten, però en cap cas els decebràs. De fet agrairan molt que hagis confiat en ells i els hagis explicat aquest problema. Tria un moment que estiguis tranquil.la per parlar amb ells o, si et va millor, escriu-los una carta per a que la llegeixin quan tu no hi siguis davant. Com a tu et vagi millor, però parla amb ells. Ells t'estimen i volen ajudar-te. Molts petons!!