Por

Hola, necessito opinió sobre com puc evitar actuar o pensar així ja que cada vegada m'afecta més.
Fa un any i mig vaig deixar-me conèixer i obrir els meus sentiments, problemes i vida a un noi però, una dia, sense donar-me cap motiu va voler desapareix-re de la meva vida i això per mi va ser un cop molt fort perquè, poques vegades deixo conèixer així per por a què hem facin mal i que sàpiguen els meus punts febles i quan ho vaig fer, resulta que va desaparèixer sense donar-me ni un motiu tan sols, també actuo així perquè varia gent important per mi m'ha fallat i això fa que em costi encara més confiar. Des de llavors, sempre que he estat amb un noi que m'agrades i que se que podria arribar a pilla-me per ell inconscientment busco motius per deixar-lo abans de que sigui ell el que hem faci mal a mi, tot i que, al fer-ho, igual em faig mal a mi mateixa perquè no hem deixo ser feliç. Això ara hem passa amb un noi en concret que s'ha ficat seria la cosa i ja estic tornant a fer el mateix, em fa mal perquè voldria poder estar bé amb ell sense tenir por a deixar-me conèixer i obrir-me sense ser jo la culpable de que tot vagi malament per tonteries que jo he buscat com a excusa. Si poguessis ajudar-me em faries un gran favor, merci :)

Hola! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs primer de tot et felicito per com expliques el que et passa. És molt important que tots coneguem les nostres pors (perquè tots en tenim). Si assumim les pors serà quan farem coses per canviar-les.

Anem per feina. Entenc que vulguis evitar davant d'una por, però pensa que cada cop qeu evites el ""monstre" es fa més gran. Per això t'animo a creure i confiar en aquesta valentia que mostres en el teu missatge quan dius que et vols deixar a conèixer i ser feliç!

Pensa que la por és la base del coratge i la valentia. Això vol dir que, d'alguna manera, "gràcies a les pors" un es converteix en valent! No hem d'esperar a ser valents per afrontar-nos ales pors, ens fem valents a mesura que anem fent passets de valentia davant les nostres pors.

Tens clar què t'agradaria fer enlloc de tenir por: deixar-te conèixer i obrir-te. Doncs toca fer-ho. Evidentment que no pots controlar al resposta de l'altre, i que pot sortir bé o no, però l'aprenentatge més important per tu, és que et permetis la valentia per deixar enrera aquesta por.

Pensa, tots tenim pors però també tots tenim les capacitats per ser valents si els fem servir!

Anims

ELi Aulet www.interpersonal.cat