Els meus pares no em deixen veure-la

Aquesta consulta és més que res per desfogar-me, ja que no crec que tingui solució, però jo penso lliutar el que faci falta.
Fa 6 mesos vaig conèixer a una noia. Des del primer moment vam parlar per whatsapp tots els dies, només paràvem de parlar quan dormiem. Van anar passant els mesos, vam quedar un dia, i els meus pares al assabentar-se de que ella tenia 17 anys no em van deixar quedar més amb ella, ja que jo tenia 13 i veien una gran diferència d'edat. Els va costar, però em van deixar quedar dos dies, en dos mesos sencers, amb ella. Jo li vaig començar a agradar, ella a mi també, i que els meus pares no ens deixèssin quedar ens destrossava totalment. Un dia va venir a casa meva, ens vam fer varis petons, però jo no estava molt cómoda, i m'apartava, es va llençar, volia liar-se amb mi, i jo em vaig apartar, no sé per què i mai ho entendré, tenia por de fer-ho malament ja que ella era més gran, i jo era molt tímida... Però ella no va fer ningun comentari i vam seguir la tarda molt bé. Vam començar a quedar a Barcelona en secret (vivim lluny i Barcelona és el punt mig) cada dissabte, sempre estava esperant tota la setmana a que arribés dissabte i poder besar-la. Tot anava super bé, vam començar a sortir, jo era molt feliç. Però, sortint, només vam durar una setmana. Em va deixar perquè em veia petita, sempre es ratllava ella sola per aquella vegada que no em vaig liar amb ella, i a sobre els meus pares no ens deixàven quedar. Encara que ho deixèssim nosaltres seguiem tontejant, i poc a poc es va acabar tot, i ara només som amigues, molt amigues, i seguim quedant, però lo que és "amor" s'ha acabat, i mai havia estimat tant a algú, la necessito molt. Jo sóc molt feliç, sempre he sigut feliç, i s'em fa extrany que ara no ho sigui tant, noto un buit molt gran dins meu. Al veure-la sempre em venen ganes de plorar, era molt carinyosa i sempre estàvem de la mà i acariciant-nos, sempre... i s'em fa tot molt extrany no poder fer-ho.
He pensat de dir-li als meus pares que ella m'agrada molt i que necessito veure-la, això augmentaria molt les probabilitats de tornar a sortir amb ella, però els meus pares no m'entendríen. Com són els meus pares m'haurien d'entendre, però en ells entendre'm és impossible... Creus que si s'ho dic, em deixarien veure-la més, o tot al contrari? Necessito consell, estic massa desesperada, només sé que vull estar amb ella.
Ho sento, és molt llarg!!!!!

Hola Cyrus,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Intentaré posar una mica d'ordre a la teva història. Primer de tot dir-te que és normal que en alguns moments no estiguessis segura de fer-li un petó i de si ho faries bé o no. Són pors que tots tenim i hem de saber reconèixer en quin moment estem preparats i ens ve de gust. Així que vas fer el que tocava: seguir el teu instint.

Per altra banda, és possible que aquesta diferència d'edat sigui important per ella i que aquest sigui el motiu de la ruptura, no tant la prohibició dels teus pares. Els teus pares segurament intenten protegir-te que no et facin mal. Si vols, pots parlar amb ells i explicar-los com ha anat la situació. És molt possible que t'ajudi a sentir-te una mica millor si pots parlar-ho amb ells i deixar que et consolin.

Finalment, quan una persona important o amb qui hem passat moltes estones junts, desapareix o s'aparta una mica, és molt habitual sentir aquest "buit" i aquesta sensació de necessitar-la. Deixa que passin uns dies i valora com et sents. Veuràs com agafar perspectiva també t'ajuda a poder discriminar els teus sentiments d'amor i d'amistat.

Una abraçada
www.consultajove.cat