Hola, nose per on comensar pero estik molt triste hus esplico yo tink 16 anys, i sempre he viscut aqui a catalunya pero yo soc d'origen maroqui sempre mha agredat anar al marroc, fa dos anys hi vaig anar al casamen del meu tiet, llevorens alla vaig veure un noi guapisim era un noi que no amb mirava tan pero alguna mirada se li tirrava va astar al casamen (com sabeu nosaltres els nostres casamens duran 3 dies) i estava cada dia del casamen alla, vaig tornar a catalunya cada dia pensava en ell somiava amb ell, mimaginava un futur amb ell, pero aquet disabte me enterat de que ha tingut un accident amb cotxe i sha mort, la meva mare ha trucat a la seva mara per consolar-la i mentre xeraven dell i ploraven entre llagrimes la meva mare li va dir ke els seus fills els estimava moolt que ereen un encant, i ella li va respondre el meu fill tenia planajat venir a demanar la ma a la teva filla osigui yo, i ara numes faig ke plorar kuan astik amb amiges riem pero al moment ke amb miran ja tornu a plorar... hu he espetat de que no tornara mai pero nose que fer no entenc als meus sentiments porto dies ploran al meu cor amb fa maal al meu cap igual no vaig a classe falto, ahir vaig intentar anar-hi (dimars) pero no men enterava de re la profe xerava i yo ni lescoltava, avui me kedat a casa a plorar....l'ovlidare? o sempre amb kedara la ravia ke tink?
un petó i gràcies
InterPersonal Data: 22/12/2014 19:58
Hola Anònima,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per compartir-ho.
Primer de tot m'agradaria dir-te que em sap molt greu el què ha passat. Una notícia d'aquest tipus no és fàcil de pair i és normal que et sentis així. La mort d'una persona propera és dolorosa i la teva reacció és completament normal. Tu havies imaginat moltes vivències amb ell, i el fet de saber que mai les podràs viure, també fa augmentar aquest dolor.
Ara et toca treure tot aquest sentiment, plora tot el que necessitis, escriu-li una carta de comiat si vols i, sobretot, t'has de permetre sentir-te així. No pateixis que no durarà sempre, però ho has de viure. Mica en mica veuràs que el seu record no t'ocupa tot el dia i més endavant el seu record no et farà tan dolor.
Una abraçada bonica
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
