~Per què? Què fer?~

Hola! No sé què fer... la meva millor amiga no accepta mai les meves relacions amb els nois, intento parlar amb ella que jo també tinc dret a estimar i ser estimada i poder demostrar-ho però ella diu que no li sembla bé, no em dóna arguments vàlids i sap que no té raó, però la seva tossuderia va més enllà.
Avui he tingut una exposició oral d'anglès i com el meu novio el vaig conèixer per les xarxes socials i el tema era aquest, doncs una de les coses que he dit per introduir el tema ha estat comentar que el vaig conèixer per internet i mentre estàvem exposant ella anava deixant comentaris davant meu tipo "un altre cop el noviet" "és que no pot dir res més"... He hagut de parar la representació de la exposició per dir-li que fes el favor de callar que m'estan examinant, davant de tota la classe!!
No sé què fer... representa que jo sé que li molesta que parli del nòvio, doncs bé, no li explicaré res, però no em permet tampoc explicar anècdotes a les meves altres amigues!! I tothom m'ho diu que sembla que sigui la meva parella i potser per això sempre m'han acusat de ser lesviana... (quan sóc la més morbosa i hetero que ningú!)
És una merda... per ella l'amistat és molt important en la seva vida però per mi l'amor és fonamental abans que l'amistat potser, perquè s'arriba a un nivell de comprenció molt més elevat que amb els amics (o almenys jo i una altra aiga meva coincidim). Gairebé no parlo amb ella perquè no li puc dir res dle que m'interessa a mi... és molt gelosa i això m'afecta a mi, sempre em diu que no em vol perdre, té por de que em separi d'ella amb els nòvios, i tant si estic amb parella com si no, la distància entre ella i jo és permanent perquè no enten els meus interessos... i tampoc puc parlar de res amb ella perquè s'ofen per tot!
Com puc mantenir una amistat que totes dues sabem que sempre entrem en conflicte?

Però el pitjor de tot és que jo tinc un problema de comunicació verbal, no em sé expressar prou bé i mai dic tot el que penso per conservar l'harmonia encara que hi hagi moltes coses que em molesten... i ella no, tot lo que no li agrada m'ho diu a la cara i un cop em va fer plorar i vaig entrar en un estat d'ansietat perquè tota l'estona insistia que em vaig equivocar, que ho vaig fer malament... i no sé expressar el que sento verbalment, són masses les coses que voldria dir però que em callo perquè si les dic l'amistat es trenca... (el que va passar va ser que sabent ella que estava amb el nòvio [un cop que el puc veure cada dos setmanes pels exàmens] em truca i com la vaig penjar perquè no està bé no fer cas a la persona amb qui estàs... i em va montar un drama que em fa sentir molt culpable!)
Per sort que no estava sola a casa seva quan em va fer plorar, estava amb una amiga que va entendre que jo estava callant tot el que voldria dir per no ferir-la a ella...

Tinc moltes coses molt bones i millor que ella, tinc molta sort i sempre busco l'harmonia en la meva vida, i per no ser cruel no li explico mai res del que faig perquè sempre té molts gelos... però què se suposa que he de fer? Com puc portar una amistat on he de callar tot el que penso d'ella per no ferir-la? Com puc explicar-li les meves coses si quan són penes em diu "home es que no tens raó" i quan són coses bones prefereix no sentir-les?

Però... són tants anys els que portem juntes, hem viscut tantes coses bones i dolentes que tampoc vull llençar-ho tot per la borda... en certa manera hiha coses que només nosaltres entenem, gustos en comú però tenim ideals diferents i això és el que xoca, si no li donéssim importàmca a com pensa l'altre no hi hauria aquest problema potser... però TOT entra en conflicte...

Hola bonica!

Ostres! Quina relació més complicada! De fet les relacions d'amistats són molt semblants a qualsevol altra relació: evoluciona i canvia a mesura que els seus membres també canvien.

És molt possible que fossiu molt amigues durant un temps, però ara, com tu dius les vostres preferències i interessos han canviat, així com la vostra manera d'entendre el món, l'amor i les amistats. Si totes dues voleu conservar aquesta amistat, potser haureu de parlar més a fons de quins límits no podeu passar. Però també et diré que una amistat ens ha de facilitar benestar i la confiança que no serem qüestionats. Entenc que busquis sempre l'harmonia, però potser també hauràs de treballar el fet de poder dir allò que sents sense sentir-te malament, no creus?

Jo et proposo que posis una mica de distància, potser us anirà bé per valorar la vostra amistat i poder decidir si cal lluitar per mantenir-la o si potser és una etapa finalitzada de la vostra vida.

Una abraçada!
Laia Sala
www.consultajove.cat