No esteu soles.

Hola! Vull dir-vos que valoro moltíssim la vostra feina, que això del consultori m'encanta (tot i que m'agradaria que es poguessin fer comentaris perquè a vegades tenim experiències que poden ajudar, sempre i quan aquests comentaris siguin supervisats. Ja sé que és una feina més, però no hi perdo res per proposar-ho)
A veure, potser ara esteu llegint una de les persones més penoses de Catalunya, però jo sola vaig aconseguir superar una bulímia lleu i addicció al tallar-me els braços. No se ni com ho vaig fer, només ser que hi ha un moment que has de canviar el punt de vista de la teva vida. Suposo que es quelcom com madurar. Ja no ser com dir que cada persona es forta. Estic plorant mentre escric això, he arribat a tenir atacs d'ansietat per no tenir una gillette a prop per talar-me, però ara se que hi han solucions. Sóc molt rabiosa i descarregava la ràbia en mi mateixa. Vaig demanar als meus pares anar a parlar amb un psicòleg, i és la millor decisió que he pres en la meva vida. Anar a veure a un psicòleg no és per persones que estan boges, és per persones que no estan disposades a viure en un món negre. Alceu tots el cap i crideu en primera persona com de forts sou. Només així es pot sortit d'aquesta gran merda. Sou el vostre millor amic, sou la única persona que tindreu per sempre, estimeu-vos.

Hola Anonima21,

Moltes gràcies pels teus comentaris, ens donen molts ànims!!

Deixo la teva publicació perquè crec que ets molt valenta i que el teu testimoni pot ajudar a moltes persones a veure que, efectivament, les coses poden canviar de color! i que molt sovint aquest canvi passa per un "canvi d'ulleres".

Una abraçada enorme bonica!
Laia Sala
www.consultajove.cat