Hola!
Vaja, fa gairebé dos mesos que em tallo. He tingut un piló de problemes familiars i amb els amics que m'han dut a fer això. La meva mare ha vist els talls, però com no es gaire "experimentada", li he fet creure que eren esgarrapades que m'havia fet jo sola perquè tenia les ungles massa llargues. Com els talls són profunds, li a costat una mica creure-s'ho, però ara vol portar-m'he al metge, i que m'ho revisin. No sé que fer! Em porten al piscòleg, però no vull parlar. Quan em porten allà dins, ho callo tot. Moltes vegades m'han començat a dir per molestar-m'he que sóc una suicida.. A vegades tenen raó, perquè ja ho he intentat, aunque la majoria de persones segueixen sense saber-ho, i els que m'ho diuen, siemplement ho fan perquè ho hauràn sentit d'algú que ja m'ho hauria dit abans. Tampoc culpo que ho fàssin, al cap i a la fi, sé perfectament que vol dir, i moltes vegades he estat en aquelles condicions. També he tingut varis problemes amb el menjar, i es que moltes vegades m'he plantejat vomitar per aprimar, però com tot, sempre hi han els tipics que no deixen de dir-m'he anorèxica. Sincerament, no sé que faig malament! Tots hem critiquen fassi el que fassi, i no sé ni d'on treuen aquestes bestieses! Es com si m'espiessin! Jo sempre m'ho callo tot, i arriben ells dien ximpleries. Em trobo fatal. Ni tant sols el psicòleg serveix.. La meva familia no es la indicada per ajudar-m'he, gairebé no tinc amics i ja he intentat arribar al suicidi.
InterPersonal Data: 16/12/2014 16:54
Hola preciosa,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Em fa molt mal llegir això i veure el teu patiment. Tinc la sensació que ho veus tot molt fosc i que sents que ningú t'entén. Sentir-se sol és molt dur.
De totes maneres, jo t'animo a que utilitzis el teu psicòleg. Ja que hi vas, deixa que et conegui, explica-li les teves pors (ell no et jutjarà), treu tot el teu patiment i deixa que conjuntament pugueu construir una nova manera de veure (i viure) la teva vida.
Sé que el què et demano no és fàcil. Cal que canviïs les teves ulleres, la manera en què veus el món.
Confia en la gent del teu voltant, explica'ls com et sents, què et passa. Ells t'estimen i estaran al teu costat, ja veuràs com no et fallaran.
Deixa't cuidar que t'ho mereixes! Una abraçada plena de força
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
