Em vull morir.

Hola,
Sincerament no estava segura d'enviar aquesta consulta, potser ni ara ho estic.
D'aquí poc faré 14 anys i ja no trobo cap motiu per viure. Fa temps que no paro de viure coses horroroses. Intento veure'n la part positiva, somriure i continuar endavant pero els cops que rebo són cada cop més forts i ja no em vec amb forces. He intentat explicar a algú com em sento però no ha servit de res.
Molts cops he pensat en suicidar-me, però sempre em para el mateix motiu: La familia.
De totes les families que em podien haver tocat me n'ha tocat una fántastica. Els estimo moltíssim i sé que si jo acabessa amb la meva vida es sentirien malament, segurament es culparien. Jo l'últim que vull es causal-si algun mal, no s'ho mereixen.
Però es que m'agradaria que entenguessin que per mi, cada minut de respirar és molt dolorós. Estic cansada de mirar a la cara de tothom i somriure quan interiorment m'estic morint. Estic cansada d'ajudar als demés quan ni tant sols puc ajudar-me a mi mateixa.
Tinc moltes persones que m'estimen, però en aquests moments m'es insuficient. No pensis malament, estic molt feliç de comptar amb tanta gent que m'estimi però ni ells em poden ajudar ja que hi ha moltes més persones/coses que em fiquen pedres en el meu camí.
He probat de tot per sortinmen, pero cada vegada es pitjor, no podré resistir gaire més. Fins i tot he probat de tallar-me les venes d'una manera poc dolorosa però em falta valor. Tot i això si continuo així se que aviat trobaré la valentia per fer-ho. Però abans de que això passi m'agradaria intentar només una cosa més, per veure si men surto, per tota la gent que estimo. Suposo que sento que d'alguna manera els hi dec. Què puc fer? Necessito ajuda urgenment, abans de que la bogeria i depressió acabin amb mi.

Hola Destiny! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.

Entenc que estàs passant per un moment en el que se t'han complicat algunes coses i que no has provat el recurs que necessites per ensortir-te'n! Si haguéssis pogut topar amb la solució eficaç.

Si tens tanta gent que t'estima observa què fan epr ser feliços o com a mínim per anar traspassant els dificultats que ens posa a tots la vida. Dedicat temps útil, no només de rumiar el que no t'agrada de la teva vida.

Demana un cop de mà a la gent quan et sentis trista o quan no sàpgues com solucionar alguna cosa. Dóna-li a la vida la oportuntiat de que et pugui sorprendre i puguis aprendre a gaudir i a afrontar positivament el dia a dia.

Tots passem rpe èpòques complicades, això ens fa ser qui som i ens cosntrueix com a persones! Sempre queda l'ajuda professional pels moments més complicats!

una abraçada