cacao mental!

el 16 de desembre farà un any que el conec i, de fet, ens han passat masses coses en molt poc temps. tot va començar perquè ell era el millor amic de la meva millor amiga, i quan ella li va passar el meu telèfon vam agafar confiança molt ràpid.. tan ràpid que em va dir que estava enamorat de la meva millor amiga, també la seva. van acabar sortint, però pel carnaval del nostre poble ell li va posar els cuernos amb la seva ex. ells ja no es parlaven i ell deia que només em tenia ami. llavors per st joan, que des de aleshores no parlàvem gaire perquè s'enfadava amb mi sense cap motiu, em va tornar a obrir pel watts i sempre parlàvem mol, fins les 3 del matí i amb cors, com si fóssim novios. llavors ell em va demanar lio i jo li vaig dir que no per la meva amiga que aleshores no sabia res de que ens parlàvem i tal... ell es va enfadar però em va dir que ho entenia... sempre intentàvem quedar perquè en realitat ami m'agradava i no em podia amagar més dels meus sentiments. total, que va arribar la festa major i ell m’obligava a anar amb ell però jo no podia perquè no estava allà, estava la platja i no podia baixar... es va enfadar i des de llavors tot anava fatal estava molt borde i ja no era el mateix. a principis de setembre encara "tontejavem" però em vaig enterar que el mateix dia que havíem de quedar ell i jo li estava enviant watts per tornar a la seva ex, amb la que li va posar els cuernos a la meva millor amiga.. llavors unaltre amiga meva que també el coneix i tenen una amiga en comú li va dir que mentre que tontejava amb mi, li estava enviant wats a la ex per tornar i estava de lio amb un altre, mentre que jo en el moment que m'ho va dir el vaig enjegar a la merda, tot i estimant-lo. llavors al dia següent vaig mirar el seu estat i tenia novia i no era cap de les que us he comentat abans, total que estava amb tres i jo. jo no volia saber res dell però em va tornar a comensar a obrir quan ho va deixar amb la seva novia d'allavors, ell sabia que sempre havia estat alla quan em necessitava i va recorrer ami, total que em va tornar a demanar perdo i jo nosé perquè però el vaig perdonaar, jo desde el que va passar dels meus cuernos estava fatal, plorava cada dia, gairebe no dormia.. em llegia conerses.. tot! i em va demanar per sortir, em vaig sentir molt confosa perquè realment el meu cap deia que no, però el meu cor deia que si rotun..li vaig dir que si, al dia següent em quedar i ell estva amb es seus amics i em diexava de bando i jo em quedava amb un ok??? i a l'hora de despedir-nos li vaig dir que perquè em feia això que em deixava i tot i es va rallar perquè deia que sempre estava igual que si no em donava carinyo que no l'importava i tot i jo penso, si ho fesis no t'ho hauria que dir no??. no ens havíem liat ni res i al arribar a casa no m'obria així que li vaig dir que n’estava farta i que millor que acabéssim amb això per sempre ell em va dir: millor.
pel meu cumple em va felicitar. i aquí no s'acaba tot perquè avui m'ha tornat a obrir dient-me que es va equivocar i no vol estar a males amb mi i una amiga meva s'ha posat de la seva part... .


i la meva conclusió és: l’hauria de perdonar després de tot el que he petit? Faig cas al meu cap i no el perdono, penso en mi mateixa en un cop de la meva vida? Penso amb el cor i el perdono? Jo l’estimo, però aquestes jugades ja me les ha fet 3 cops i han acabat malament de la manera que quan em diuen un t’estimo, o ets a millor, ja no m’ho crec… em va prometre amor etern i em jurava que no em deixaria mai i mil merdes mes.. .que m'ha fet sentir com una merda... que jo no somreia estava com si s’hagués mort algú, però també tinc la meva dignitat i soc molt orgullosa.... . sempre havia de ser quan i el que ell volgués estava a la seva disposició ¡, em fot perquè es veu bon nen però després de tot nose si puc oblidar-me de tot el que m'ha fet passar...
u sento el text però m'havia de desfogar, perdó per les faltes.
gràcies!:)

Hola Carla,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Carai quina història!! Entenc perfectament que tinguis aquests dubtes, perquè és veritat, sovint el nostre cap i el nostre cor no es posen d'acord. Com la frase de Pascal que diu: "El cor té raons que la raó no entén".

De totes maneres, també veig que estàs una mica enfada i dolguda amb aquest noi. Quan ens sentim traïts per una persona que estimem, podem arribar a passar-ho molt malament! Crec que tu mateixa has de decidir si vols tornar-te a arriscar o no. Ell t'ha ensenyat les seves cartes i la seva manera de funcionar. De moment no t'ha demostrat que hagi canviat, així que és decisió teva si vols tornar-hi a confiar. Però, hauràs d'assumir les conseqüències!

Hi ha una altra dita que potser et servirà: "Si una persona ens enganya, és culpa seva, però si ens enganya dues vegades, és culpa nostra"

Una abraçada bonica i molts ànims!
www.consultajove.cat