alimentacio i amigues

Hola Adolescents,
Us vull fer una consulta:
Sóc una noia que ha patit un 'petit' 'desordre alimentari' nose si es diu aixi, bueno resumint, que he tingut un probelma amb el menjar.
No hos escric per parlar d'aixó, clar que no, no vull fer pena, estic la mar de bé:)
Us escric perque stic fara de la gent que es prima, peró poder es una mica baixeta, i ja es veu 'grassa' pel simple fet de tenir les cames més 'grans' que les noies més altes.
Veig a amigue smeves, que es miren i diuen, estic gorda, m'hauria d'aprimar, o d'altres que paren de menjar, no esmorzen i tal... Nose que fer, els hi vull fer donar compte de que estan bé, i que no totes seran iguals, que si una es mes baixeta sera poder mes ampleta de came sque una que es molt alta, i no em refereixo a ampleta en plan 'grassa' sino que no són iguals. Els hi vull fer donar compte, pero com? Dient-lis a la cara? clar que no no em pendran enserio.
El fet de haver patit el que he patit, em fa veure a la gent diferent, i veig que no menjen, i que diuen que estan grasses i jo no vull caure de nou, no puc caure de nou, pero clar.. em diuen estic grassa i jo penso ' Hola? llavors que soc jo, Moby Dick?'
PetoNs AdOlEsCeNtS :)

Hola bertaa! Sóc l'Eli AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs entenc el teu procés i els aprenentatges que has fet superant aquesta situació!!

Les experiències ens canvien i anem creixent a aprtir d'aquí, també.

Pots donar-els-hi un cop de mà, dient amablement que no és just el com es veuen a sí mateixes, i que són molt més que un cos. Però són elles les que han d'anar-se donant compte per elles mateixes d'aquesta situació, així com et va passar a tu. Segur que tenies gent que et va ajudar però sobretot vas ser tu al que vas decidir que s'havía acabat donar tanta importància al cos.

Endavant

ELi Aulet www.interpersonal.cat