DOLOR

Enfi, simplement necessito treure-ho, no tinc la necessitat que hem contesteu , simplement, escriureu. Desaforgarme, i tenir la sensacio de que algu m'escolta. El 31 de decembre de l'any pasat, la meva vida va donar un gir inesperat. Una persona a la qual jo estimaba molt, va marchar. No es va morir, simplement va marchar de la meva vida. Aquella noticia em va deixar destrossada. I apartir de alli la meva vida, no te gaire sentit. Enfi no es pot dir que soc una infleiç, perque no es cert, pero noto com un buit. Un vacio muy grande. Ploro molt sovint, les meves amigues m'apoyen molt, pero cotinuo xafada. Trovo molt a faltar aquell noi tan especial, trovo a faltar sentirme estimada, sentirme com feia que em sentis aquell noi, ESPECIAL. A mitgans de aquest any, vaig entrar en una depressio, perque veia que res tenia sentit, les notes anavan fatal, els meus pares no em comprenien, em sentia sola, trobaba molt a faltar aquell noi, i tot es va juntar i vaig deixar el institut. Vaig fer com un mitg any sebatic per dir-ho de alguna manera. Hi hara estudio en un altre lloc, faig uns estudis que m'apasionen, he conegut gent impresionant, pero... continuo sentinme buida... com si res valgues la pena. Tot s'ha de dir que avui no tinc el meu dia i ho veic tot negre pero no deixa de se el que sento. Vaig ser victima de catfish, ja fara 1 any, i encara no ho he superat. Continuo plorant a les nits, perque el trovo a faltar, perque no deixa de ser algu del qui mi vaig enamorar i em va enganyar i el mal que fa, pensar que va ser tot un engany, em mata. Crec que es per aixo que estic malament. Ho tinc encara molt adins. No aconsegueixo confiar amb cap noi, i tambe s'ha de dir que amb els nois, em sento un puto tros de carn ( perdo per l'expressio pero no puc expressar-ho de cap altra manera ). Nomes em volen per lios, i etc... Trovo tan a faltar sentirme estimada i que no em tractin com un tros de carn, que per dirme dos piropos ja donare el que volen. Pues no. Ell no era aixi, i cuan penso que ja no hi es, que per molt de que plori, cridi el seu nom, ell ja no hi sera. No aconsegueixo pasar pagina, no se com fer-ho. Encara l'estimo.
Enfi, i fins aqui la meva rallada. gracies per escoltarme. I perdo per les faltes de otrografia!
PETONETS I GRACIES :)

Hola Germaneta,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per escriure'ns.

Sentir-se enganyada és un dels pitjors sentiments que es pot experimentar, i sobretot si ve de part d'una persona que estimes. És natural que encara tinguis desconfiança i que sentis aquest "buit". Estàs passant per un moment dolorós de la teva vida i has de permetre sentir-ho. Si tens ganes de plorar, fes-ho! Escriu, dibuixa o pinta, canta fort una cançó melancòlica.... deixa que tot el sentiment vagi fluint.

Però alhora, també has de permetre disfrutar del què tens: tens uns estudis que t'agraden, unes amigues que es preocupen per tu i una família que et recolza en les teves decisions. Abans d'anar a dormir pensa en alguna cosa bona que t'hagi passat durant el dia i ESCRIU-LA! És important que ho apuntis, perquè t'adonaràs que hi ha moltes coses que t'agraden!

Veuràs que amb temps i esforç, aquest sentiment de buidor s'anirà fent més petit... però t'has de cuidar, has de fer coses que t'agradin, has de passar estones amb els teus amics i la teva família, has de poder gaudir d'aquestes relacions que són de veritat! Veuràs com també la desconfiança anirà desapreixent. Tingues paciència.

Una abraçada molt forta bonica!
www.consultajove.cat