Necesito explicar-ho. Gràcies!!

Hola. Aquest any tenia que iniciar curs a La universitat però no ha pogut ser així.. Vaig realitzar la Selectivitat i la vaig superar amb bona nota, però per entrar al món de l’Educació aquest any van posar una normativa en Català i Castellà que no vaig poder superar. Vaig estar tot l’Estiu treballant-ho per poder-ho superar al Setembre, però tampoc. Portava un cúmul de coses des de l’Estiu, primera per no haver-ho superat quan tocava i perquè possiblement no podria entrar on vull per al meu futur... ho vaig provar al Setembre i tampoc, això em va fer “rallar”, entristir, en aquells moments tenia a la meva mare a l’Hospital i tot i ajuda. Vaig estar mirant altres alternatives però totes les contestes eren “Aquest cicle ja està ple” “Aquest cicle ha acabat el termini de matriculació”, descartant alguna altra carrera perquè no volia començar res que no m’agrades. Una altra solució va ser a distància però no mi vaig veure en cor estar dos anys així...El problema està en que, tinc molt temps lliure, en que tinc por de perdre la rutina, necessito estar ocupada, tenir treballar a fer, exàmens, que hi hagi moments que necessitar descansar de tot això...

Vec que estic de “mala ratxa” amb tema d’estudis, he començat a fer natació, ha fer esport, i a traurem nivells d’anglès, m’estic traient el carnet de conduir, estic fent de monitora en un “Cau” i m’estic traient el carnet de monitora. Però per mi tot això no es res comparat sortint d’un Batxillerat. A casa em diuen que no passa res, que a vegades no podem tenir el que un vol i que hem de fer el possible per fer coses i ja em presentaré l’any vinent a l’Universitat. Tinc molts amics que m’apoïen, però no es el mateix veureu des de fora que estar-ho vivint, si m’ho miro des de fora, jo també vec que no és un any perdut.. però ho és. La meva mare té una malaltia que no es podrà curar mai ,cada cop va perdent més, i cada cop o porto pitjor, pot ser per la por. Amb el meu pare parlem del tema, però mai he estat valenta d’explicar- que últimament em sento buida. Ell ja te prous mal de caps. La vida canvia radicalment. Jo mateixa noto que no estic com sempre, segurament serà una mala temporada, ho això penso, però estic més trista del normal, i m’agrada estar sola, no hi ha moment que deixi de pensar en alguna cosa i no aconsegueixo descansar. Sóc molt riallera, i sempre havia set molt ajudada a casa, però cada vegada vull fer menys coses i a vegades contesto una mica malament inconscientment.. Tot això ho voldria canviar, tinc en ment ara que tinc els 18 anys de que pot ser m’aniria bé anar a un Psicòleg, no ho se, mai ho hauria pensat que pot ser ho necessitaria, sóc molt tancada amb aquests temes i se’m és estrany poder-ho dir per aquí. M’agradaria que m’ajudéssiu una mica, en que hauria de fer, ho que és el que creieu que m’aniria bé per ajuda’m. Gràcies i Petons

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per la teva sinceritat i per compartir la teva situació.

Crec que estàs en un moment complicat de la teva vida i que necessites que hi hagi cert control. Per una banda hi ha el tema dels estudis i per l'altre la malaltia de la teva mare.

Pel què fa als estudis, entenc que et puguis sentir una mica "buida", és natural. Portes tota la teva vida estudiant, portant una rutina d'anar a classe, fer treballs i estudiar examens i de cop, s'ha tallat. Com tu dius, només serà temporal i l'any vinent podràs començar la vida universitària. Et felicito per buscar cursos i alternatives, així com no voler apuntar-te a una carrera si no t'agradava.

Pel què fa a la teva mare, és molt dolorós veure com una malaltia avança. Et demano que facis una cosa: et permetis SENTIR, dóna't permís per enfadar-te amb la vida, per tenir por i per estar trista. És normal sentir totes aquestes emocions i no podem "tapar-les".

Per tant, crec que és un moment important en la teva vida i que t'hi estàs adaptant. A vegades pot costar una mica, perquè cal que t'inventis una rutina per omplir aquest any i no és fàcil. Jo et recomano que aprofitis per fer coses amb la teva mare. Apunteu-vos a un curs de patchwork, cuineu juntes, feu àlbums de fotos.... programeu una activitat cada setmana, per exemple! Veuràs com això t'omplirà i sentiràs que estàs ajudant a la teva mare i a tu.

Per últim, informa't dels requisits per entrar a la Universitat l'any vinent (si és el que vols) i fes tot el què estigui a les teves mans per aconseguir-ho!

Una abraçada ben forta!
www.consultajove.cat