Hola Anònima!
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!
No acabo d'entendre quin consell et demana la teva amiga, però t'exposaré el què penso de la situació, si et sembla, i si cal em fas una nova aportació ;)
L'amor diuen que no té edat i que no entén de diferències d'edat, és possible. Però el què sí està comprovat és que cal que les dues persones estiguin vivint en el mateix moment vital. Què vol dir això? que les dues persones tinguin la mateixa idea de relació de parella, els mateixos projectes i fins i tot que visquin rutines semblants (és difícil que una persona que podria haver acabat la carrera universitària s'entengui bé amb una que comença batxillerat, per exemple, ja que les obligacions i les prioritats no són les mateixes).
Crec que va ser molt sensat per part seva "aplaçar" aquesta història, però per tal que això funcioni han de posar distància entre ells. Han de deixar de veure's, de saber l'un de l'altre i permetre que cadascú visqui les seves pròpies experiències. Així tots dos podran créixer i enriquir-se. Si es tornen a trobar, llavors ja podran valorar si la persona que tenen davant és el què busquen en una parella (perquè ja hauran pogut descobrir què esperen d'una parella)
Així que ajuda-la a passar aquesta situació complicada i ja es veurà què passa en un futur...
Espero haver-te ajudat una miqueta
Una abraçada
www.consultajove.cat
