depresió

Hola, m'agradaria explicar la meva cituació. Sóc una noia que quan està ab companyia soc alegre amb alta autoestima. Però no tinc masses amics. Els del cole i pocs més. Quan estic sola solu mirar pelis o series i m'agraden les que reflexen l'adolecència, i clar, quan veig que totes les noies, per emfonsades que pugui enstar acaven tinguen molts amics, em deprimeixo molt i em menjo el cap. Ho intento controlar pero em sento super sola que acaveré sola el resta de la meva vida. Que no coneixaré a cap noi que em faci feliç. També s'em dona fatal coneixer a gent amenys que vagi borratxa, després directament em lio am ells i no vui que s'emportin aquesta imatge de mi. Què puc fer per ser més feliç? Com puc deixar de comparar-me amb els damés? necessito un pscòleg? AJUDA!

Hola Olgueta!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Pots estar ben tranquil·la, el què et passa és molt habitual! Les pel·lícules, per molt realistes que pretenguin ser, són pel·lícules, són ficció. I hem de tenir molt clar aquest concepte, perquè sinó fa que ens emmirallem en aquest fals món i menyspreem el què tenim.

Tenir pocs amics no és senyal de res ni cap predictor del teu futur. Simplement que amb aquestes persones t'hi sents còmode i a gust. Per què en necessites més?
Entenc que a vegades la timidesa pot ser un entrebanc per conèixer noves persones i l'alcohol no és la manera més efectiva per iniciar amistats (crec que ja ho has comprovat), així que posa't petits reptes a l'hora de relacionar-te amb els altres (adreçar-te al cambrer, demanar una indicació al carrer, explicar una anècdota davant el grup d'amics, presentar-te a un desconegut...) És qüestió de pràctica!

Una abraçada bonica!
www.consultajove.cat