Millor amic-exnovio

Hola Adolescents, mireu la cosa es que jo estava "sortin" amb el meu millor amic, ell mentre tenia un novia aixi com qui no vol la cosa ens vem acabar enrollant, jo portava enamorada d'ell 6 mesos i quan ens vem enrollar li vaig dir que paressim que tenia novia.
Al cap d'unes setmanes va tallar amb la novia i vem començar a quedar molt, a enrollar-nos, pero sense dir la paraula som novios, pero feiem tot el que se suposa que fan els novios, anavem a sopar, no contavem messos aixo si, pero caja... portavem uns 4 mesos aixi i jo cada cop estava mes penjada d'ell.

Quan una nit vem passar-la junts, de repent al dia següent hem vaig sentir fatal, perque havia sigut una nit genial pero al despertarnos va fer un comentari horroros, aixi que vaig marxar super trista.
Passats dos dies desde la nit aquella, vem estar parlant i li vaig dir que estava molt enamorada d'ell i que si volia seguir amb mi hauriem de tenir algo mes serio, perque no veia cap esforç per la seva part simplement estavem molt agust junts.
Ell hem va dir que no volia sortir, que erem amics que follavem i ja sta, que si m'havia fet il·lusions era culpa meva perque ell en cap moment havia volgut aixo ( despres d'estar 4 mesos aixi...) i que ens podiem enrollar amb qui vulguessim.
Despres d'aixo vaig dir-li que millor acabessim amb tot el que teniem, amistat i tot.
no podia parlar amb ell fins que un dia ens vem trobar, hem va dir que estava fatal que hem trobava a faltar com amiga i que li s'havia greu, tonta de mi que li vaig dir tranquil no passa res podem seguir igual d'amics tot oblidat, pero jo no puc oblidar-me de tot el que m'ha fet , de tot el que hem passat junts i de tot el que l'arrivo a estimar, pero no puc tenir-li rencor per tot el que m'ha fet perque no soc gens rencorosa ni res... i clar ara hem parlar dels seus rollos de les noies que li agraden que ames son amigues meves.... nose que fer.
Perque el trobo molt a faltar, moltisim casi no parlem i quan parlem hem deprimeixo perque es massa agradable i vull estar amb ell.
No se com passar pagina perque es el meu amor i el meu millor amic.... pero tot el que m'ha dit... no es normal que no hem tiri enrere que jo segueixi volguent estar amb ell i segueixi volguent guanyar-me'l un altre cop.

Moltes Gracies!!

Hola Mariia78,

Gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

La vostra relació des d'un inici sembla que ja va ser desequilibrada. Segurament tots dos us sentíeu molt a gust, però no estaveu al mateix punt. Tu volies una relació de parella i ell no volia aquest nivell de compromís.

Apartar-te d'ell va ser una decisió molt encertada (segur que també molt difícil). A vegades cal que ens protegim per tal que no ens facin més mal. Ara sembla que has caigut a la seva "trampa", segurament troba a faltar l'amistat que teníeu, i tu eres un puntal important a la seva vida, però cal que et preguntis si aquest és el paper que vols tu. Vols tenir aquest tipus de relació amb ell? Vols continuar assessorant-lo en qüestió d'amors? Vols que et parli de les noies que li agraden?

Cal que nosaltres mateixes ens coneguem suficientment per decidir fins on estem disposades a passar. Crec que és moment que et centris en tu i pensis en què és millor per tu. Potser ara encara no és el moment per ser amics. Potser ho podreu ser més endavant. Però ara aquesta situació et fa patir. Sigues sincera amb tu mateixa i fes allò que necessitis. Si necessites apartar-te d'ell per poder païr aquesta situació, és totalment lícit, respectable i admirable! Així que mira per tu, protegeix-te a tu, cura't primer i llavors ja et centraràs en els altres.

Una abraçada bonica
www.consultajove.cat