Molt Difícil. Molt complicat, Siusplau vull ajuda...

Hola! Sóc una noia de 20 anys...
No ser gaire com fer aquesta consulta ... A part que tinc molts dubtes... sembla que no avenci ni res.
Durant una època va ser com si no existís i em penedeixo molt. Però crec que va anar com havia d'anar.
Si que he fet progressos, però a vegades em sento més malament...
Mai m'he sentit feliç...
Fa casi un any vaig al psicòleg, un cop cada dos mesos, que crec que és perquè vaig sense pagar.
He fet 8 sessions de mindfulness, i tots els companys els ha anat molt bé i a mi no, el test que he omplert avui he fet les mateixes respostes que el primer dia.

Jutjo cada comentari que faig jo. Si envio correus, després em penedeixo lo que he posat, penso que no ho hauria d'haver fet, i si no espero la resposta que esperava em fa sentir molt malament.

Porto un any tallant-me cada x temps, i temps sense fer-ho, i acabant tornant..., i porto anys sentint-me fatal quan menjo. Em peso cada dia uns 4 cops, però mai he deixat de menjar, lo màxim és vigilar molt les kalories i pesar-ho i algun cop he vomitat...
Jo vull sentir-me feliç, però una part de mi crec que no ho vol ser, perquè quan porto un o dos dies sentint-me bé de cop i volta la foscor se m'emporta de nou.
No penso explicar tot lo que m'ha passat a la vida perquè és molt llarg i tothom ha tingut els seus problemes... però com he dit el principi em sento inútil x no haver aprofitat la vida i sento que d'aquí uns anys em passarà lo mateix, tot i que en part he millorat.

Tot i que vull ser feliç.... i no vull tenir ni anorèxia ni bulímia ni estar malament del cap ni res.... però .......... no paro d'imaginar-me jo amb els braços tallats, i en part tinc ganes de morir-me i m'agradaria caure desmaiada molts cops.
He intentat comprovar quan duro sense menjar res, però no aguanto gens i després encara tinc més ganes de menjar i em frusto. Sempre estic pensant en el menjar.
M'odio tan. Em faig tan fàstic.

Crec que estic decepcionant la psicòloga... diu que he millorat tot i que jo no ho veig, però crec que no és així perquè jo em sento més malament amb mi, i crec que últimament ja està veient que estic tornant com enrere o simplement que li explico més com em sento...

És com que jo vull morir-me una part, però l'altre part vol lluitar, però necessito sentir-me apoyada, i que m'ajudin, a causa d'això em vull fer mal, perquè obtingui l'ajuda suficient, després el veure que no m'ajuden com jo desitjava doncs tinc més ganes de fer-me mal.... sóc egoista oi?....

Si us plau necessito ajuda....


senseeepresses.blogspot.com

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala. Primer de tot gràcies per escriure al consultori i ser tan sincera.

Intentaré ajudar-te una mica a clarificar la situació. Pel que m'expliques fa força temps que et sents així, que no estàs a gust amb tu mateixa i que t'envaeix aquesta tristesa i melancolia. El tema de l'alimentació també és força present i potser una mica massa freqüent. Com tu expliques, aquesta sensació t'arrossega i quan portes un parell de dies que et sents bé, torna i et fa sentir de nou malament. Et diré que la tristea és l'emoció que perdura més en el temps, per tant és molt normal que ens costi esforç sortir-ne.

Tinc la sensació que no valores prou els esforços que estàs fent. Tu mateixa em dius que estàs lluitant i que has fet progressos!! Crec que t'hauries de centrar una mica més en aquests avanços. Sé que és més còmode abandonar-se i nadar en aquest sentiment, però hi ha una part de tu que n'està farta! i aquesta és la part que has d'alimentar! Rebaixa l'exigència sobre tu mateixa, permetre't errors et farà sentir millor, ja veuràs!

Per últim, intenta frenar amb el tema de l'alimentació. Dóna't una treva: durant un mes no et pesaràs ni intentaràs deixar de menjar. Fes els 5 àpats correctament i no centris el teu dia a dia en l'alimentació. En un principi pot augmentar el nerviosisme, però veuràs com l'ansietat s'anirà rebaixant quan passin els dies.

Recorda que jo no puc ajudar-te gaire des d'aquí. Continua les sessions de psicoteràpia i explica com et sents. Si ets sincera amb el terapeuta, ell et podrà ajudar molt millor. Tens persones al teu voltant que es preocupen per tu i t'estimen. Gaudeix-les.

Una abraçada preciosa!
www.consultajove.cat