Obsessiu?

Hola!
Fa gairebé 3 mesos que estic sortint amb un noi. Fins aquí tot seria molt normal si no fos perque ens portem 11 anys (jo en tinc 17 i ell 28) però l'estimo moltíssim i estem súper bé.
El que passa és que aquestes dues últimes setmanes ell ha estat molt enfeinat ja que estava acabant els estudis, i casi no ens vam poder veure. En aquest temps el vaig trobar moltíssim a faltar i hi havia molts moments que em donava la sensació de baixón i de no poder més, de necessitar urgentment tenir-lo al meu costat i que no marxés mai.

Va acabar divendres, i el cap de setmana vam poder veure'ns bastant, però després d'haver-lo trobat tant a faltar em donava la sensació que no era prou estona, necessitava més estona amb ell. I crec que ell no em troba tant a faltar com ho faig jo. Sé que m'estima moltíssim i que no faria tot lo que fa per mi si no fos així, però veig que a mi se'm fa molt dur separar-me d'ell per un temps "llarg" (24h o així després d'haver estat junts 1h) i sembla que a ell no li costi tant. Pot ser que al tenir més experiència sàpiga dissimular-ho millor? És que sento com si el meu comportament o la meva necessitat d'estar amb ell fos obsessiva, però si fos per mi ara mateix me n'anava a viure amb ell. Realment ha sigut un canvi molt brusc, ja que fa un mes ens veiem cada dia, matí i tarda i potser al vespre un altre cop depenent del dia, i ara per motius de feina amb prou feina ens veiem un cop al dia, una hora i mitja mes o menys.

També m'espanto de vegades perque crec que potser no sóc suficient per a ell al ser tan petita i hi haurà coses que li poden faltar estant al meu costat...

Em sap greu si està molt mal redactat, però no sé ben bé què em passa i arran d'això no em sento bé amb mi mateixa. No ho vull comentar amb les meves amigues més properes perque el coneixen i no vull que li diguessin res.

Gràcies

Hola Laureta,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

A vegades sentim que estimem tant a una persona que la necessitem tenir al costat. Entenc que et sentis així, i més si havieu passat una temporada on us vèieu sovint. De totes maneres, per mantenir una relació de parella sana, cal que les dues persones tinguin el seu espai i continuar amb la seva vida diària (de la qual la parella no en forma part, com la feina, els estudis o algunes amistats).

Si, com tu dius, la relació va bé, confia-hi. No t'angoixis per no veure'l i disfruta quan esteu junts. Si estàs massa pendent de les absències, et serà difícil disfrutar de la seva presència, perquè li retreuràs totes les hores que no us heu vist, o estaràs trista en pensar que durarà molt poc.

Finalment, una relació de parella ens ha de fer sentir bé, estimats i valorats. Si tu tens la sensació que no ets prou per ell, aquí falla alguna cosa: per part seva o per part teva. Cal que parleu d'aquesta sensació i així poder-hi posar remei abans no sigui massa tard.

Una abraçada
www.consultajove.cat