Hola!!
que estiguis deprimida no és el mateix que tenir una depre, tot i que a vegades ens pot arribar a confondre.
el que és molt important que entenguis, és que la nostra felicitat depèn gairebé sempre de nosaltres mateixos. Quan la nostra felicitat depèn dels altres, del que ens donen, etc. és molt més fàcil que ens sentim infeliços i per tant tristos.
A part de tot això, l'adolescència sol ser un període de la vida amb molts alt-i-baixos emocionals, per tant, no t'espantis, és part de la teva maduració.
El que m'expliques de la teva família és comprensible, però em fa l'efecte que tendeixes a fixar-te només en les coses que no t'agraden de la teva família, en canvi, només veus el que t'agrada dels teus tiets. És molt més fàcil ser un tiet o una tieta que un pare o una mare, ho sabies? Els teus tiets no tenen responsabilitats educatives cap a tu, ni tampoc conviuen amb tu, com que t'agrada tant estar amb ells i els admires tant, la part que coneixen de tu és la més bona, la més positiva, tu per dir-ho d'alguna manera els hi poses fàcil, perquè els admires i això es nota.
Intenta buscar coses en la teva família que t'agradin, que et facin sentir orgullosa de formar-ne part. si et costa molt demana-li ajuda als teus tiets i al teu cosí, veuràs com ella et sabran dir coses de la teva família que tu ara no veus!
Potser quan aconsegueixis veure'ls diferent seràs capaç d'estar diferent amb ells i això només pot portar coses bones, creu-me.
Espero que aconsegueixis veure la part més bonica de la teva família per aconseguir trobar la teva felicitat ben aviat!!
una abraçada!!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
