Petit Problema

Hola, primer dir que el meu problema no és de tot greu, però hem té una mica preocupada. Des de sempre m’he considerat més madura que les meves amigues però també una persona alegre, de aquelles que riuen per tot. Però des de fa uns mesos no tinc ganes de fer res. Estic com una mica trista.
En aquests mesos no m’ha passat res greu, simplement he perdut les ganes de riure, de plorar, de estar amb gent... he perdut les ganes de tot. Només vull estar a casa tancada a l’habitació mirant una sèrie o simplement pensant en la vida.
Quant estic a l’insti la meitat de la classe estic mirant per la finestra, i si algú hem demana si hem passa algu simplement dic que estic “empanada” i hem poso a riure. Però en realitat estic com una mica trista per algu que ni jo se.
Tinc una bona relació amb les meves amigues, l’únic que podria criticar es que sempre estan dient que m’invento que tinc mal el cap per no haver d’anar a l’insti (Tinc migranyes tensionals molt fortes i hi ha dies que no hem puc aixecar del llit), no tinc cap problema d’amors i els estudis hem van molt bé.
No sé que hem passa però suposo que és una cosa normal que ens passa a tots algun cop, però m’agradaria que hem diguéssiu un consell perquè s’hem passi això. Moltes gràcies. (perdó perquè sigui tant llarg)

Hola Cristina33. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.

En primer lloc dir-te que al llarg de la vida tots i totes podem passar per moments o períodes en els que estem més "empanats" tal i com dius tu (tristos, sense ganes de fer res, passotes, etc.). I l'adolescència és un d'aquests moments o etapes de la vida on és freqüent que ens passi això, degut als nombrosos canvis que es donen (hormonals, físics, psicològics, etc.).

Per altra banda, poden haver-hi altres motius o factors que ens facin estar així: problemes a l'escola, a casa, familiars, problemes d'amistats, d'amors, personals (autoestima, autoexigència, etc.), etc.. i que fins i tot ens poden ocasionar mals o dolències físiques com el que tu expliques (mals de cap, d'estómac, etc.). De vegades no en som prou conscients perquè aparentment tot va bé però hi són. Intenta pensar si hi ha alguna cosa d'aquestes que et preocupi i parla'n amb els teus pares, profes o algun adult de confiança perquè et pugui ajudar. D'acord?

Gràcies per la teva confiança. Sempre endavant!

www.interpersonal.cat