Hola!. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
La veritat és que només amb aquesta informació i sense veure'ns no puc fer cap diagnòstic clínic del què t'està passant. A més, a la teva edat (adolescència), és molt freqüent tenir aquest tipus de pensaments i preocupacions en relació al què pensen els altres sobre mi, por de fer el ridícul, el friki o altres, ganes d'estar sempre estupendo/a i agradar a tothom, etc., ja que és l'època de la vida on "els altres" tenen més pes. A mesura que et fas més gran i agafes més seguretat en tu mateixa, ja no passa tant.
Però...també t'he de dir que no et deixis portar fins a l'extrem per aquest tipus de pensaments, ja que tots es centren en aspectes negatius de tu mateixa o en la possibilitat que succeeixin esdeveniments negatius, però que segurament encara no s'han donat mai o almenys de la manera que tu els expliques. Per tant, deixa de centrar-te tant en aquestes possibles coses negatives i identifica i reconeix tota aquella colla de qualitats positives que tens. No pensis tant en el què pensen els altres i més en el què penses tu de tu mateixa. No et comparis tant ni vulguis agradar a tothom (cosa impossibl, per altra part) i no siguis tant exigent amb tu mateixa. Tots i totes tenim dret a equivocar-nos i a no ser perfectes, tu també.
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada!
www.consultajove.cat
