papa estimat

cuan tenia nou anys el meu pare va morir d'un atac de cor. ho vaig passar malament, pero tampoc m'afectava molt. Ara, que tinc 14, m'afecta mol parlar de ell i totes les nits alguna llagrima em cau cuan penso en ell. no m'agrada i em molesta que la meva família parli sobre el tema perquq no vull que em veigin plorar. Per altra vanda amb els amic si algun cop surt el tema faig com si res i intentos somriure per... per dins estic feta pols.
Ara ve el proble; la parella de m'amare!
No la soporto, em posa molt nerviosa tot el que fa, el que diu... No ho porto molt be aixo de que la mama estigui amb algu que nos sigui el emu pare i, jo entenc que ella te dret a ser feliç, per tant bull començar a comprendre ala seva parella. Pero per fer aixo nesesitare anar al sicoleg? Esque si no no se com ho puc fer... ho e intentat varis cops i l'intent no a acabat gaire be.
GRÀSIES!

Hola Marisol,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per la teva sinceritat.

Tinc la sensació, pel què m'expliques que no has pogut plorar pel teu pare, que no t'ho has permès i encara et fa mal. Potser per això et costa tant que la teva família en parli, que els teus amics facin comentaris, o que vegis la teva mare amb una altra persona.

Anar al psicòleg potser et pot ajudar a treure aquest dolor i que amb el temps siguis capaç de poder parlar del teu pare amb felicitat, sense sentir aquest ofec dins teu. És el teu pare i evidentment sempre el trobaràs a faltar.
De moment et proposo un petit exercici: Dedica 20 minuts cada dia a recordar i pensar en el teu pare. Pots plorar, pots cridar, pots pegar el coixí, dibuixar o fer gargots.... el que et surti! Però deixa que surti. També pots dedicar-los a parlar amb la teva mare o amb la teva família d'ell. Mirar fotografies, escriure records que tinguis... pots fer el que vulguis o necessitis però relacionat amb el teu pare. Ja t'aviso que serà difícil, que et farà mal i que alguns dies no en tindràs ganes, però fes-ho, perquè t'anirà bé, serà el teu espai especial: Serà teu i del teu pare.

Una abraçada bonica!
www.consultajove.cat

Moltes gràcies! intentaré seguir els teus consells :)