Hola Claui,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
A veure, anem a pams que potser així no semblarà tot tan caòtic.
Pel què fa a la relació amb la teva mare, entenc que no t'agradin les discussions i que la solució del tutor no és la que tu voldries. Així que t'animo a parlar amb la teva mare. Si vols poder explicar-li el què et passa, per què no comences tu? Quan tinguis un problema diga-li: "vull parlar amb tu, vull explicar-te una cosa que em preocupa". Estic segura que si t'apropes així a la teva mare, ella et rebrà amb els braços oberts, t'escoltarà i entre totes dues potser hi trobeu la solució. Prova-ho!
La relació dels teus pares no és responsabilitat teva. Si creus que últimament es discuteixen massa, diga'ls-hi. Potser ells no s'han adonat que això et preocupa i així els ajudes a portar-ho millor. Però de totes maneres, no és culpa teva. Ells dos són adults i han de gestionar la seva relació de parella.
Finalment, amb el teu xicot. Entenc que ho vulgueu portar d'amagat per no tenir "problemes", però vols dir que portant-ho d'amagat disfrutes de la relació? Parleu-ne amb ell, dels costos i beneficis que portaria mantenir la relació així o fer-ho públic. Heu de mirar pel vostre benestar.
Una abraçada bonica!
PD: L'adolescència és una etapa complicada, però també és una de les més boniques i que recordes amb més tendresa quan et vas fent gran, així que mira de disfrutar-la!
www.consultajove.cat