Hooola!
Porto un any i uns quants mesos sortint amb un noi, tot anava bé estavem moltbé junts i erem molt feliços. Pero de cop es a juntar amb un nou grup de amics, em va parlar molt d'una de les noies en especial i me la va presentar. Em vaig parlar amb ella i ens queiem bé. Pero al poc de aixó, quan vam quedar (cosa que només passa una vegada al mes ja que vivim lluny) el primer que va fer quan va sortir del partit que acabava de jugar va ser obrir a la noia aquesta. Es va posar a parlar ignorant que estavem junts. Li vaig demanar que em deixes el mobil per fer una fotografia i em va dir que no, i el va apagar perque no li prengués, ell mai m'havia dit que no a deixarme el mobil. Més tard quan encara estavam junts la noia em va obrir a mi per seguir parlant amb ell i vaig veure com ell li parlava com ho feia a mi cuan erem amics, practicament tontejaven i li deia coses que considerava que era una cosa nostre especial. Van pasar els dies i jo li vaig explicar com em sentia al respecte de tot aixo ja que asobre estaven tot el dia quedant i ell m'ho ocultava. Ella em m'explicava quan quedaven o coses que li pasaven a ell i ami no m'explicava. Vaig parlar-ho amb ell i no em feia cas, deia que només eran amics que eren tonteries meves. Pasaven els dies i ell nomes feia que parlarme d'ella més i més i la defenia encara que no li digues res d'ella. Va arribar a pegar-li a un amic seu perque el amic la va agregar al facebook a ella. Jo vaig parlar seriosament amb ell pero no canviava mai i jo nomes feia que plorar i plorar. A ell no l'importava que plores, m'insultava dientme que era massa infantil i coses pitjors, em trucava cridantme dientme que deixes de plorar. Em va començar amenaçar dientme que si feia aixo o allo em deixaria. No em demanava perdo mai encara que m'insultes. Mai m'ha dit en tot aquest temps que ho senti o que s'hagi pasat. Les seves amigues, incluiduida ella em van trucar l'altre dia cridantme i insultantme perque ell estava trist. Ell sabia tot el que m'estaven dient i no va aturar res. Em va deixar plorant i amb un atac de ansietat per anarse'n amb ella un cop més. Ultimament em diu que com he sigut una idiota no sap si seguir amb mi i diu que no acepta les meves disculpes perque m'he pasat.
Els meus pares estan preocupats perque els hi han dit que aixó es podria tractar de maltracte psicologic. Em podries dir si es veritat que es podria tractar de maltracte psicologic? Si es així que puc fer per aturar-ho, per que pari de tractarme aixi? Molta gent em diu que el deixi pero se que sona idiota pero jo l'estimo... Gracies per tot! Sou els millors! UN PETÓ!
InterPersonal Data: 10/11/2014 20:02
Hola bebi7,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Una parella ha de ser una font de benestar i en el teu cas no ho és. Entenc que tu te l'estimis, però no pots permetre que et tracti així. Una persona que t'estima es preocupa per tu, et cuida i et fa sentir especial. Estar atent a les teves necessitats i pacta amb tu les coses que no li agraden.
En el teu cas sembla que ell és la única persona de la relació. Que només s'han d'atendre les seves necessitats. Els límits els poses tu, i crec que ja ha sobrepassat el límit del RESPECTE! Fes-te respectar, reclama el teu espai dins la relació i si no te'l dóna, abandona la relació.
Sé que sona dolorós, però en aquests moments has de mirar per tu i buscar les vies i oportunitats per ser feliç i sentir-te bé amb tu mateixa. Aquesta relació ara mateix no t'aporta res d'això. Sigues valenta i mira per tu!
Una abraçada
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.